DESCRIPCIÓ DE LES SESSIONS PRÀCTIQUES 

Fase 1: Planificació                                                                                      18 de març de 2013

Avui he començat les practiques i al ser finals de semestre hi havia molta feina a fer. Calia acabar de fer informes, avaluacions, realitzar, reunions.... Per això avui era un bon dia per començar les practiques i el meu projecte, ja que hi havia una reunió d'avaluació de secundaria. En aquesta em permetria poder exposar la meva proposta i veure el rol que desenvolupa la psicopedagoga del centre.
Abans d'assistir a la reunió vaig voler parlar amb la psicopedagoga del centre sobre els objectius, característiques i fases del projecte, ja que setmanes abans de començar les practiques i al finalitzar el Pràcticum I varem estar parlant d'aquests temes, així que ara només quedava la presentació i l'aprovació final. La idea final a la tutora li va sembla bé, per tant, tenia carta blanca per presentar el projecte avui a la reunió i preparem l'exposició del projecte davant del que podríem dir d'un tribunal.
Així que al finalitzar les classes a les cinc de la tarda, la tutora de practiques i jo hem anat a la reunió. Per establir un ordre han anat curs per curs comentat la nota de cadascú, ja que si hi havia cap incidència o algun dubte s'exposava a la resta dels docents per valorar la situació. Gràcies al meu paper d'observadora vaig poder veure el rol que desenvolupa cadascú, qui es prenia el temps de valorar la situació de cada alumnes escoltant els consells de la psicopedagoga i qui simplement exposava els resultats de les avaluacions sense preocupar-se de res més.
Un cop acabades les avaluacions vaig exposar als docents i al equip directiu la intenció d'explicar el meu projecte. Tots varen estar d'acord i em van donar pas per poder parlar. Els vaig comentar els meus propòsits, una breu explicació sobre les bases teòriques en les quals es fomentava el meu projecte i les fases que portaria a terme. La rebuda del projecte va ser molt positiva, varen opinar que tot allò que motives als alumnes del Projecte seria interessant de realitzar. També vaig passar a una ronda de preguntes per a qualsevol dubte i sobretot preguntat si desitjarien que s'incorporés algun tema més d'interès que fos de la seva necessitat, encara que no varen haver-hi moltes preguntes, les que s'han fet han estat interessants, tot i així cap dels assistents han proposat cap idea. La primera pregunta va ser de com seria la continuïtat d'aquest i l'exposició d'algun exemple. No vaig tenir cap problema a respondre, ja que en la planificació del projecte ja hi constaven les dues parts.
Estic molt agraïda a l'atenció que em varem prendre tot l'equip docent de secundaria i l'equip directiu, tot i que havia persones que reflectien les ganes de marxar i la falta d'atenció (eren les nou de la nit després d'haver fet totes les avaluacions), d'altres em varen escoltar amb gran interès.
Cal també destacar en aquesta fase que la descripció del projecte es va compartir amb la coordinadora dels alumnes del projecte Escola-Empresa i amb la coordinadora d'atenció a la diversitat del centre. Amb la primera, vaig poder parlar al mateix dilluns al mati, i tot que no vaig poder despondre de massa temps vaig poder fer una breu descripció del projecte i dels objectius. En tot moment es va interessar i em va preguntar la metodologia que utilitzaria, com ho faria,... i va semblar estar d'acord amb el que volia fer. Amb la coordinadora dels alumnes amb atenció a la diversitat em vaig poder reunir-me gràcies a que aquest dimarts hi havia reunió, juntament amb el director del centre i l'equip psicopedagògic. Tot i que el temps era escàs, ja que només pot venir una hora al mes, vaig exposar molt ràpidament el projecte, tot i que va escoltar amb molta atenció no va fer cap pregunta i tampoc cap comentari.
Per tant, per concloure aquesta primera fase puc dir que s'han complert tots els objectius plantejats, ja que la concreció dels objectius, característiques i continguts del material es va portar a terme amb els destinataris pertinents i l'exposició del projecte al equip directiu, equip psicopedagògic i equip docent. El que poder no es s'ha complert és l'establiment de les necessitats dels docents respecte aquests alumnes, ja que a la majoria només els interessa que dins l'aula mantinguin un bon comportament.
La participació o l'actitud de la gent, tan si va ser bona com més desinteressada no em va sorprendre, ja que en l'observació del Pràcticum I em va servir per veure les actituds que mostren cada mestre respecte els seus alumnes. Per tant, totes les reaccions varen ser les esperades. Respecte a la meva motivació segueixo molt animada i amb ganes de posar en pràctica el projecte.
Ara toca començar la següent fase!


Fase 2: Investigació                                                                                     22 de març de 2013

Al dia següent de la realització de la primera fase, m'he posat mans a la feina amb la següent. Per començar vaig estar mirant el material existent de les matèries instrumentals, aquests són llibres d'editorials reconegudes, d'aquesta observació puc concloure que tot i tenir moltes activitats aquestes no busquen l'interès de l'alumne, per exemple, el textos narratius solen ser de temes poc motivadors i poc propers a les seves vivències. Cal esmentar en aquesta part que la psicopedagoga en tot moment m'ha facilitat el material que he necessitat.
Tot seguit vaig dissenyar un qüestionari per esbrinar els temes d'interès, motivacions i dificultats dels alumnes, aquest estava composat per divuit preguntes breus.
Abans de presentar el qüestionari als quatre alumnes del projecte primer de tot li vaig mostrar a la psicopedagoga per valorar les preguntes i saber la seva opinió, seguidament vaig fer una breu explicació als protagonistes sobre l'objectiu d'aquelles preguntes: aconseguir esbrinar els seus interessos, motivacions i dificultats per posteriorment elaborar un treball adaptat a les seves necessitats. També els hi vaig remarcar la importància de la seva sinceritat, ja que sense aquesta el projecte no podria sortir bé, per facilitar la contestació de les preguntes amb la major sinceritat possible vaig decidir realitzar el qüestionari anònimament i individualment.
Tots varen estar d'acord en realitzar el qüestionari mantenint una actitud de participació activa. Durant la realització d'aquest el meu rol va ser totalment de consultora, els vaig donar les pautes de com ho havien de fer i seguidament em vaig apartar per què poguessin contestar tranquil·lament, però dins la mateixa aula per poder respondre a qualsevol dubte. La tutora de pràctiques em va deixar fer i no va interferir en cap moment, encara que estava a la aguait en cas de necessitar la seva ajuda.
El fet de no donar més informació sobre els objectius del qüestionari va ser per prevenció, ja que no volia que interferís cap variable en la opinió real dels alumnes. Més endavant, un cop encaminat el material els exposaré els objectius i deixaré un temps perquè exposin la seva opinió i valorar si cal modificar alguna cosa del material.
Un cop enllestits els qüestionaris cal revisar un per un i treure les conclusions per passar a la següent fase. Un cop extrets els temes d'interès cal posar sobre la taula aquests, el material actual, les programacions i els continguts que han d'aconseguir al final de l'ESO per tal de començar a crear el material i negociar com s'adaptarà aquest.
Les conclusions d'aquesta fase es que si s'ha pogut aconseguir esbrinar quins són els punts febles del material actual susceptibles a ser modificats per activitats més motivadores, també s'han extret els interessos dels alumnes. Per respecte a la intimitat d'aquests no s'exposara en el blog els resultats dels qüestionaris. El que no s'ha pogut aconseguir és un diàleg amb els alumnes per determinar el nivell d'autoestima i la confiança en si mateixos per falta de temps. Caldrà tenir aquesta conversa en un altre moment, ja que crec que és un punt important a incorporar en el material en el cas de que el nivell d'autoestima no sigui l'adient. Tampoc s'ha complert la data la qual es va estimar que es faria aquesta fase, es va concretar realitzar-la el 20 de març, i s'ha desenvolupat el divendres 22 de març, l'enrariment es va ocasionar per què els alumnes estan amb el treball de síntesis, les reunions amb els mestres sobre les seves avaluacions i els treballs de Sant Jordi. D'igual forma va ser també un condicionat per no poder realitzar una conversa amb aquests.
Finalment comentar que en aquesta fase m'he adonant d'una de les limitacions d'aquest projecte, actualment els alumnes del projecte són tot nois, per tant el material adaptat respondrà sempre als interessos d'aquests. En el transcurs dels pròxims cursos la probabilitat de que s'inclogui en el projecte alguna noia és molt alta, per tant, d'igual manera que apareixen nous interessos i per la continuïtat del projecte en un futur la psicopedagoga haurà d'incorporar aquests nous temes, de la mateixa forma de valorar les motivacions en el cas de que apareixien noies, ja que per desgracia i per el que es pot observar en l'escola encara hi ha segregació en les motivacions entre els i les joves.
Per tant, quedarà pendent determinar el nivell d'autoestima i començar la següent fase on caldrà sobretot determinar la metodologia.


Fase 3: Negociació                                                                                      1 d'abril de 2013

Un cop extretes les dades obtingudes dels qüestionaris de cadascun dels alumnes les he contrastades amb la psicopedagoga. Les conclusions que hem extret totes dues són les següents:

Els temes que més interessa als alumnes són:

Fútbol                  Bicicletes                            Motocròs

Gimnàs               Submarinisme                   Esports de motor

Atletisme            Freestiel BMX                   Snowboard       

Bàsquet              Mecànica                           Educació Física

House                 Emocions                            Música House, Dubstep i Reggeateon

Forestal

Aquests temes s’incorporaran per treballar en les assignatures instrumentals. Després es realitzaran altres activitats sobre conceptes que no dominen però que són necessaris per a la vida diària i que poden ser del seu interès. La llista següent s’ha originat del mateix qüestionari que es va fer  i els resultats són aquells conceptes que no dominen:

- Entendre les factures: de la llum, de l’aigua, del gas i l’etiquetatge energètic.

- Entendre el segurs: de cotxe, de moto, de vi vendes, de vida...

- Saber els conceptes que giren al voltant del món del treballador: la nòmina, el paro, el        currículum,...

- Estratègies per estudia.

- El que implica viure al estranger.

- Saber conceptes que giren al voltant de l’habitatge: la hipoteca, el lloguer,....

Després d’aquesta posada en comú crec que intentar abastar totes les temàtiques sorgides originaran massa activitats que no podré realitzar abans d’haver acabat el període de pràctiques, per aquest motiu segurament intenti treure alguns temes. 

També varem estar parlant sobre la metodologia que utilitzaria, l’hi vaig transmetre la meva idea de treballar de manera constructiva, motivant sobretot la recerca autònoma de les solucions utilitzant com a eina primordial el pensament i imaginació del propi alumne, elaborar un treball orientat a la conversa i no tant cap a l’estudi i amb activitats dinàmiques. El meu objectiu és que no perdin la motivació i una bona manera és a través de converses i debats, ja que l’estudi fora de l’escola no els hi funciona.

La psicopedagoga m’ha proposat utilitzar les noves tecnologies, en concret la web-quest per fer-les servir en les activitats. En un principi no m’ha agradat gaire la idea, ja que el fet de realitzar les activitats  d’aquesta manera no dona peu al diàleg i al contrast d’informació entre tots. La meva idea és que ells siguin capaços de saber buscar la informació, amb la webquest els hi proporciono aquesta informació sense que ells hagin de fer res i les activitats que originarien respostes massa tancades i que des de el meu pare desmotivaria als alumnes. Tot i així no descarto la idea per utilitzar-la en alguna activitat en concret.

A causa de la falta de temps de l’equip directiu i docent, per tal d’anar explicant l’evolució del projecte durant les hores del patí he pogut parlar amb els interessats i informar a cadascun sobre aquest procés.  Crec que hi ha molta despreocupació per part dels mestres sobre aquests alumnes, la sensació que donen la majoria és de desinterès, penso que aquesta actitud fa augmentar la desmotivació dels alumnes respecte les assignatures que han de cursa amb aquests professors. Si els mateixos docents no s’impliquen els alumnes imitaran el mateix rol.

Ara m’haig de posar mans a la feina respecte a l’elaboració del material!

Fase 4: Disseny del material i presentanció                                            5 del maig de 2013

L’elaboració del material ha estat molt entretingut i m’ha implicat molt més feina del que en un principi m’esperava. Cal anotar que en el transcurs de la creació del material  la psicopedagoga del centre ha anat supervisa-te’l,  i a partir de les reversions i de possibles propostes de millora han sorgit  altes temes per incorporar en el treball que vàrem creure que seria interessant que els alumnes aprenguessin i evidentment del seu interès. Aquests temes són : eines de comunicació, seguiment de normes, entrades i tiquets, plànols i gràfics.

Al principi de l’elaboració l’estructura no era gaire clara, però a mesura que vaig anar dissenyant el material aquest va anar agafant forma. Per tant, les diverses activitats són una recopilació de recursos  estructurats en un guió per temes. Cadascun d’aquests temes es diferencia per dues parts: un guió de l’activitat i l’activitat en si. Tot el material està pensant per ser fotocopiable.

Una de les grans dificultats ha estat poder redactar les diverses activitats amb l’objectiu que tot el material sigui entenedor en tots als nivells i als diferents alumnes del present i futur projecte Riu.

Ara només queda la presentació i posada en pràctica del material. Estic molt entusiasmada perquè crec que l’esforç implicat en l’elaboració serà molt gratificant, i tot que crec que la rebuda pels alumnes no serà un festeig, ja que estan bastants desmotivats per tots aquells temes que estiguin relacionats amb l’escola (i per tant van amb una idea preconcebuda), penso que a mesura que vagin veient el material i les estratègies utilitzades (dialogar, debatre,...) els hi agradarà més. 

Presentació

Prèviament abans de presentar el material els vaig passar un qüestionari als alumnes del projecte Riu perquè encerclessin els temes que els hi agradarien més treballar. A partir d’aquesta tria he desenvolupat l’organització que desenvoluparé per posar en pràctica les activitats.

La presentació del material als alumnes ha estat molt més estranya del que m’esperava. Aquests s’han sorprès bastant dels temes que hi havien. Per començar i tal com varen triar em treballat el tema de les normes, concretament el paintball. La seva cara era de curiositat i d’incredulitat, no podien creure que dediquéssim aquella hora a parla del paintball. Però al veure que anava de veritat s’han entusiasmat!

Tal i com podem trobar en l’apartat de activitats del projecte, al començament de tot tractava de dialogar per saber el que sabien i si havien jugat  algun cop. Tots han participat en la conversa, encara que algun cop he hagut de reconduir aquesta perquè començaven a parlar d’altres temes. En el moment de realitzar les activitats no els hi resultat gaire difícil realitzar-les, però aquestes han facilitat la coinciencia dels alumnes de les normes que han de seguir durant el joc, el perquè i la seva importància.

Per tant, poc concloure d’aquesta activitat que els hi resultat atractiva i interessant. Per un altre costat penso que les activitats eren bastants fàcils, però que han proporcionat l’adquisició dels coneixements i l’augment del diàleg.

La següent activitat que he treballat amb els alumnes ha estat el tema de les entrades, concretament l’activitat del metro. En general va resultar interessant, van haver-hi alguns moments que perdien el fil o parlaven d’altres coses, específicament quan vam parlar de les normes que cal respectar quan circulem amb metro. Però, en quant a la resta d’informació es mostraven curiosos i participants. Per altra banda no va donar temps a fer les activitats, així que els hi vaig demanar que les realitzin a casa pel pròxim dia (una prova de foc, ja que no solen fer els deures, així que si els fan serà perquè realment els hi interessa).

Finalment l’últim tema que he treballat amb els alumnes del projecte Riu ha estat al del món del treballador. Al llarg de les diverses sessions, en general han estat molts atents, tot i així hi han hagut moments en que els alumnes desconnectaven, sobretot quan eren les primeres hores del matí.

Per tal d’incentivar la participació durant totes les sessions, sobretot en els moments de lectura d’informació (què és una relació laboral, quins tipus de contractes existeixen,...) cadascun dels alumnes havien de llegir un paràgraf, quan acabaven un els hi explicava en un breu resum el que volien dir i els ho feia dir algun exemple, que digués la seva opinió, alguna idea,... Aquesta metodologia m’ha permès que participessin en un alt nivell, que aclarissin molts dubtes i estiguessin interessats.

A l’hora de fer les activitats tampoc es mostraven desanimats o queixosos (exceptuant en alguna que hagut d’escriure bastant), ja que normalment quan han de realitzar-les intenten escabullir-se d’alguna o  altre manera.

Una de les grans diferències que he trobat en aquestes activitats que en la resta d’altres temes diferents és que ha comés més errors. Cal dir, que aquestes estan pensades per aclarir dubtes, es a dir, es presentaven casos pràctics en que calia la resposta en diversos punts de la informació que havien llegit anteriorment i que s’havien de fixar molt bé. Però que hagin comés errors ha estat valorat positivament, ja que gràcies al seu punt de vista l’hem corregit i aclarit més dubtes que puguin sorgir de la informació donada.


Fase : Avalució i previsió                                                                              20 de maig del 2013                                                        

Les avaluacions realitzades a partir de les escales avaluatives  (molt bé, bastant, poc i gens o molt bé, bé regular i malament) varen ser:

-          La valoració per part de l’alumnat a partir de la següent escala avaluativa:

Puntua segons creguis que... -       Explicació de la informació al teu entendre: MOLT BASTANT POC GENS -       La informació és clara i entenedora: MOLT BASTANT POC GENS -       Els temes explicats tenen a veure amb al meu dia a dia: MOLT BASTANT POC GENS -       El material utilitzat s'ha adequat a les teves necessitats/expectatives? MOLT BASTANT POC GENS -       Estructura general del material MOLT BÉ BÉ REGULAR MALAMENT -       Has pogut participar en totes les activitats? MOLT BASTANT POC GENS -       Has pogut preguntar tots els teus dubtes? MOLT BASTANT POC GENS -       Creus que has après? MOLT BASTANT POC GENS -       T’han agradat les activitats? MOLT BASTANT POC GENS -       En general valoro les activitats… MOLT BÉ BÉ REGULAR MALAMENT -       En general valoro els temes que hem treballat…. MOLT BÉ BÉ REGULAR MALAMENT -       En general valoro el material…. MOLT BÉ BÉ REGULAR MALAMENT

Sobre els temes d’interès, la metodologia i les sessions pràctiques ha estat entre bastant i molt, així que podem dir que ha anat molt bé!

-     -  Les valoracions per part de l’equip psicopedagògic  a partir de la següent escala avalutiva:

Puntua segons creguis que... -          Adaptació del material al nivell dels alumnes: MOLT BASTANT POC GENS -          El material està relacionat a la significativitat dels alumnes: MOLT BASTANT POC GENS -          El material respon a les necessitats dels alumnes: MOLT BASTANT POC GENS -          Estructura general de material MOLT BÉ BÉ REGULAR MALAMENT -          Els continguts conceptuals són clars i entenedors MOLT BASTANT POC GENS -          Metodologia emprada MOLT BÉ BÉ REGULAR MALAMENT -          Les activitats han servit per aprendre? MOLT BASTANT POC GENS -          Creus que han agradat les activitats? MOLT BASTANT POC GENS -          En general valoro les activitats… MOLT BÉ BÉ REGULAR MALAMENT -          En general valoro els temes que hem treballat…. MOLT BÉ BÉ REGULAR MALAMENT -          En general valoro el material…. MOLT BÉ BÉ REGULAR MALAMENT

Sobre els temes d’interès, la metodologia i les sessions pràctiques també han estat molt positives (entre bastant i molt). A la resta del professorat i l’equip  directiu per falta de temps i en alguns casos per desinterès no s’ha pogut realitzar aquesta avaluació, tot i així he pogut fer algunes valoracions verbals a partir de les explicacions del meu projecte i han estat favorables. 

-  -  Les valoracions dels resultats obtinguts en les notes dels alumnes, no es podrà saber fins a finals de semestre, què és quan realitzen els exàmens.

- - Referent a la continuïtat del material, aquest està molt assegurat, ja que aquest es va dissenyar per una necessitat existent per falta de material i per tant per la pràctica d’un futur. El que caldrà és modificar algunes activitats en cas de que els temes d’interès no coincideixin amb els que s’han dissenyat.

- - Finalment, vaig estar parlant amb els alumnes per saber l’apreciació del material, alguns dels seus comentaris varen ser que els agrada el material, que estaven contents perquè estaven aprenent coses que abans no sabien i què els interessava, ja que eren coses que un dia o un altre haurien de saber per entendre el món que els envolta. 

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

Aproximació de l'àmbit d'intervenció 

L’àmbit d'intervenció on es realitzaran les pràctiques i on s'aplicarà el projecte és una escola  situada en una vila d’uns 84 Km2 de l’Alt Maresme amb més de 13.000 habitants, situada a la província de Barcelona.El centre escolar neix fa 50 anys com una Patronat  per iniciativa d'una fabrica, a causa de la necessitat dels pares que hi treballaven, la qual fins el 2000 era la major empresa de tèxtil de Catalunya, per la qual cosa la gran majoria de treballadors provenien de la mateixa població i conseqüentment els alumnes de l’escola eren fills d’aquests, ja que fa cinquanta anys els seus treballadors eren joves matrimonis d’entre 20 i 30 anys. Amb l’arribada de nous infants el pares treballadors van transmetre la seva preocupació pel fet de portar als seus fills a les escoles del poble i conseqüentment amb el perill que comportava això, ja que s’havia de travessar la N-II sense passos a nivell. 

En la dècada dels 90 el centre passa a la titularitat dels pares per demanda d’aquests per la falta de places que s’oferia enfront a una gran demanada, convertint-se en la cooperativa que és actualment. Aprofitant la situació es decideix augmentar l’oferta acadèmica amb tres etapes educatives: infantil, primària i secundaria.

Actualment el centre disposa d’una línia de les tres mateixes etapes educatives esmentades anteriorment amb un nombre d’immigració molt baix, per aquets motiu són traslladats alumnes d’altres centres per poder repartir aquests equitativament en les escoles del municipi. Conseqüentment els alumnes nouvinguts augmenten el nombre d’infants amb necessitats educatives especials que hi ha en el centre escolar i per tant s’incrementa  la disposició de l’aula d’Atenció Especial. 

Funcionament del departament d'orientació psicopedagògica

El Departament d’orientació és el responsable d’impulsar l’acció tutorial i coordinar l’orientació escolar dels alumnes. Per tant podem considerar que aquesta intervenció parteix d’una perspectiva vigotskiana. També col·labora amb els professors en l’elaboració d’adaptacions curriculars, juntament amb l’assessorament de l’EAP i realitza l’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials (N.E.E).

L’atenció d’aquests últims ho porta a terme la psicòloga i la psicopedagoga del centre. Per tal de poder respondre a totes les demandes de l’escola la psicòloga s’encarrega d’atendre als alumnes d’educació infantil en cas de necessitats educatives especials, elaborar el diagnòstic de tots alumnes amb algun possible trastorn i realitzar l’orientació professional dels joves de quart de secundaria. I la psicopedagoga s’encarrega de l’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials de primària i secundaria dins l’aula d’Educació Especial. A més a més han de reunir-se setmanalment amb la comissió d’Atenció a la Diversitat (la CAD), ja que formen part d’igual forma que el director del centre i la portaveu de l’EAP. Aquesta última per problemes econòmics del govern només assisteix un cop al mes. Les pautes d’intervenció en els alumnes amb N.E.E venen marcades per l’EAP d’igual manera que els recursos que seran disposats per cadascun. 

Definició de la figura de la Psicopedagoga al centre escolar a Primària i Secundaria

La psicopedagoga del centre és la responsable de portar l’aula d’Educació especial, que segons els criteris del centre l’alumnat que pot assistir en aquesta aula són aquells que formen part d’un o més dels següents apartats

- Alumnes que presenten necessitats educatives especials derivades de discapacitats motrius, psíquiques o sensorials, trastorn greu de la conducta, trastorn generalitzat del desenvolupament o trastorn greu de la personalitat, amb dictamen de l’EAP.

-  Alumnes amb sobredotació intel·lectual, amb modificacions curriculars autoritzades.

 Alumnes amb necessitats educatives específiques vinculades a situacions socioeconòmiques o socioculturals desfavorides, amb informe de l’EAP.

- Alumnes ja escolaritzats que es van incorporar al centre sense dictamen, però què en la seva evolució han manifestat necessitats educatives especials i els cal algun tipus de suport. Aquest any degut al volum d’alumnes amb necessitats educatives s’ha prioritzat l’atenció d’aquells que ja havien repetit un curs.

- Alumnes nouvinguts. Alumnes de nova incorporació al sistema educatiu de Catalunya en els vint-i-quatre mesos darrers, que per la seva competència lingüística o pel seu nivell de coneixements bàsics, requereixen una atenció educativa específica. 

- Alumnes que formin part del projecte Riu. Aquest apartat s’explicarà més endavant.

Els encarregats de decidir quins són els infants d’aquests apartats susceptibles d’assistir a l’aula d’Educació Especial són la Comissió Atenció a la Diversitat (CAD).

Per tal d’organitzar els alumnes que necessiten algun tipus d’assistència per part de la psicopedagoga del centre s’ha establert la seguent organització:

-       La jornada escolar de l’alumnat amb N.E.E. ( de Primària i Secundària ) esta repartida entre l’aula ordinària de cada alumne/a i l’aula d’Educació Especial.

-       L’alumnat amb N.E.E. d’Educació Infantil esta atès a l’aula ordinària per la psicòloga del centre. Els alumnes nouvinguts per falta d’aula d’acollida en el centre escolar són atesos per la psicopedagoga de l’escola dins l’aula d’educació especial.

Per tant, s’han agrupat els alumnes d’Educació Especials i els d’Aula d’Acollida atenent la seva edat, les seves capacitats i les necessitats individuals per tal de que puguin assolir els objectius marcats en el currículum escolar amb l’ajuda pertinent de la psicopedagoga.

En aquest cas la psicopedagoga ha preferit fer agrupacions per edat segons si en aquell moment es troben realitzant primària o secundaria. Els alumnes que cursen primària treballen una mitja de quatre a cinc hores setmanals dins l’Aula d’Educació Especial, i en el cas dels alumnes de secundaria una mitja de dues hores setmanals. Finalment els alumnes que formen part del projecte Escola- Empresa de set a vuit hores setmanals.

L’agrupació d’aquests alumnes són d’un màxim de sis alumnes per hora i un mínim de dos. En moments puntuals l’aula d’Educació especial es compartida per grups de diferents característiques, però procurant no superar el màxim d’alumnes que estableix ensenyament per aquesta unitat escolar (un màxim de 8 alumnes).

Cal esmentar que la repartició d’hores es fa sempre segons les característiques de l’alumne, essent potser que alguns hagin de realitzar més o menys. També es té en compte la seva evolució intentant sempre poder progressar cap a la inclusió a l’aula ordinària.

Dins l’aula d’Educació Especial no només es troba la psicopedagoga, segons les característiques d’alguns alumnes també pot assistir la vetlladora sobretot en els infants amb manca d’autonomia o amb trastorn greu de la conducta on ella mateixa fa acompanyament dins les hores que aquests alumnes es troben en l’aula ordinària.

Objectiu del projecte

L’objectiu del projecte és crear un material didàctic per els alumnes amb diversificació curricular i desmotivats, amb una metodologia i uns continguts adaptats a les seves necessitats perquè així aconsegueixin superar el objectius generals de l’Educació secundaria.

Per tant, es tracta de transformar el material existent per que sigui més adaptat a les seves necessitats i motivacions. El material és una eina molt important però molts cops aquests no  responen a les característiques de l’entorn de l’alumne. Cadascun d’ells són diferents i es mouen en entorn diferents, sobretot en alumnes amb falta de motivació, així que si el que volem es cridar l’atenció del jove i que s’interessi per als estudis és important que el que estudia sigui del seu interès.

Però per tal de que l’adaptació del material respongui als interessos dels alumnes caldrà que la intervenció d’aquests en l’adaptació del material sigui primordial, per tant s’intentarà en tot moment que els destinataris d’aquest projecte es converteixin en els protagonistes. Així caldrà sobretot motivar a que expressin, a que es comuniquin i parlin dels seus interessos i emocions davant de diverses situacions.

El resultat que s’espera és un material on s’incloguin els continguts que s’han d’assolir però adaptats a la vida actual i futura dels alumnes, com per exemple treballar la comprensió lectora amb la narració d’una història propera a ells (l’esport, la música,...), com entendre una factura de l’aigua, que fer quan es té un accident de trànsit,...

Com a psicopedagogs i com a impulsors de la seva vida posterior de l’escola formem part del món de l’alumne, per això hem d'assumir la nostre part de responsabilitat en aquest procés dirigit al seu desenvolupament integral i puguin ser ciutadans competents.

Els recursos necessaris seran essencialment el material anterior i l’actual amb el que estan treballant i els continguts que s’estableixen en la diversificació curricular per tal que l’adaptació del material no impliqui la modificació dels continguts que s’han d’adquirir.

El temps del qual es disposa per realitzar el projecte és de l’últim semestre escolar corresponent al curs 2012-2013. Però s’espera que el material final es pugui realitzar per anys posteriors.

Per concloure aquest apartat explicar que la finalitat d’aquest projecte és plantejar als alumnes un material amb activitats que tinguin sentit per a ells, procurant que el producte final connecti amb la seva realitat més propera, intentant augmentar el nivell d’autoestima  utilitzant el llenguatge com instrument de comunicació.

No es pretén desenvolupar un model únic per tot l’alumnat amb diversificació curricular, sinó emmarcar els principis pedagògics en un material per demostrar la contribució de la significaftivitat de l’aprenentatge, que com assenyalava Ausubel, serveixin de guia per aconseguir amb l’alumnat desmotivat el millors resultats possibles.

Supòsits teòrics del projecte 

El problema que s’intenta resoldre en aquest projecte segons Jonassen (1997) presenta una complexitat elevada ja que està mal estructurat i perquè depèn en la seva gran majoria de les activitats humanes i conseqüentment intervenen un gran nombre de variables. Finalment si parlem sobre la seva especificitat parlem d’un problema amb dues besants, la psicològica cognitiva i la dels coneixements amb un model de diagnòstic centrat en les necessitats educatives dels alumnes per així abastir el procés d’ensenyament necessari per a cadascun.

La proposta es basa en una formació personalitzada en la qual es tenen en compte les preferències, la personalitat, el caràcter i la formació dels alumnes. També es parteix des de els principis d’un aprenentatge constructivista intentant que els protagonistes parteixin dels seus coneixements previs que han obtingut gràcies a les seves experiències anteriors i construeixin el seu propi aprenentatge a través de la relació que manté aquest amb el seu entorn, intentant despertar el seu interès cap a aprenentatges nous mitjançant la negociació de les activitats interpretatives i cognitives  essent aquestes el més significatives possibles.

La teoria del aprenentatge significatiu d’Ausubel proposa que l’aprenentatge depengui de l’estructura cognitiva prèvia, el conjunt de conceptes, les idees que un individuo posseeix en un determinat camp de coneixement així com la seva organització, que serà relacionada amb la nova informació, anomenada estructura cognitiva. Per tant, en el procés d’orientació d’un aprenentatge serà important conèixer l’estructura cognitiva de l’alumne, la informació que posseeix, el conceptes i proposicions que desenvolupa i el grau d’estabilitat.

Els principis d’aprenentatge proposats per Ausubel ofereixen un marc de disseny d’eines metacognitives que permeten conèixer l’organització de l’estructura cognitiva de l’alumnat, per poder permetre una millora orientació pel treball educatiu. Així l’educand es veurà com un alumne amb unes experiències i coneixements que afecten al seu aprenentatge i que poden ser aprofitades per al seu benefici. Per tant, la característica més important de l’aprenentatge significatiu és que es produeix una interacció entre els coneixements més rellevants de l’estructura cognitiva i les noves informacions, de tal manera que aquestes adquireixin un significat i siguin integrades a l’estructura cognitiva de manera arbitraria i substancial, afavorint la diferenciació, evolució i estabilitat dels subsensors pre exitents conseqüentment de tota l’estructura cognitiva.

La teoria de l’aprenentatge cognitiu d’Ausubel distingeix tres tipus d’aprenentatge significatiu:

-       L’aprenentatge de representacions: és l’aprenentatge elemental del qual depenen els demès tipus d’aprenentatge. Consisteix en l’atribució de significats a determinats símbols i es produeix quan s’igualen en significat de símbols arbitraris amb els seus referents i signifiquen per l’alumne qualsevol significat al que els seus referents al·ludeixin.

-       L’aprenentatge de conceptes: els conceptes es defineixen com objectes, situacions o propietats que posseeixen atributs de criteris comuns i que es designen mitjançant algun símbol o signes. Els conceptes son adquirits a través de dos processos, formació i assimilació. En la formació de conceptes, els atributs de criteri d’aquests s’adquireixen a través de l’experiència directa. En canvi, l’aprenentatge de conceptes per assimilació es produeix a mesura que el nen amplia el seu vocabulari, ja que els atributs de criteri dels conceptes es poden definir utilitzant les combinacions disponibles en l’estructura cognitiva.

-       L’aprenentatge de proposicions: Aquest implica la combinació i la relació de diverses paraules, cadascuna de les quals constitueix un referent unitari. Posteriorment aquestes es combinen de tal manera que la idea resultant és la suma dels significats  produint un nou significat que es assimilat a l’estructura cognoscitiva.  Aquest procés d’interacció modifica tant el significat de la nova informació com el significat del concepte al qual esta fiançada.

El producte de la interacció del procés d’aprenentatge és la modificació del subsensor i el significat composat per donar com a resultat l’aprenentatge d’un nou significat.

Des d’aquesta visió i segons Isabel Solé (1996) es parteix d’allò que significa construir significats sobre continguts de l’aprenentatge i a partir d’aquesta exploració d’aspectes, la motivació i la seva relació amb l’auto-concepte, la construcció i la formació d’aquest curs de les interaccions significatives per a l’alumne, les representacions mútues que en elles intervenen i les expectatives que contribueixen a generar. Per la qual cosa serà necessari reconèixer els factors que intervenen en el processos d’aprenentatge constructivista: els factors interns del individu, processos cognitius i les seves experiències per poder realitzar un anàlisis crític sobre la disponibilitat per l’aprenentatge.

Però per desenvolupar un aprenentatge significatiu cal tenir en compte el desenvolupament intel·lectual, físic i afectiu dels subjectes. En aquest projecte ens trobem amb alumnes d’Educació Secundaria Obligatòria amb edat compreses entre els dotze i divuit anys. El seu desenvolupament intel·lectual es troba en l’estadi de les operacions formals que permet als adolescents que es moguin dins l’àmbit de l’hipotètic , es a dir, quan es tracta de buscar allò que és real es perquè pensen també amb el que és possible i és del camp de lo possible d’on surt la realitat, mitjançant la confirmació i la refutació de successives hipòtesis. Per tant, apareix la intel·ligència formal caracteritzada per el pensament abstracte sense necessitat de referències concretes.
Us deixo un video sobre l'aprenentatge signitficatiu, que varem veure en l'assignatura de Noves Tecnologies i que em va resultar molt interessant:

El desenvolupament físic d’aquests alumnes és caracteritzat per al desenvolupament i la maduració de les funcions fisiològiques, per aquest motiu els adolescents mostraran interès per participar en activitats físiques com per exemple els jocs i el deport.

Finalment el desenvolupament afectiu d’aquesta etapa comença a adquirir el sentit de la seva identitat afectiva i es capaç de prendre decisions independents. Segurament siguin més sensibles a les opinions externes que poden provocar situacions conflictives en les seves relacions amb els adults. També en aquestes edats es configuren els ideals i els valors ètics, per això necessita assajar diversos papers abans de trobar el seu propi. Conseqüentment necessitarà sentir-se socialment acceptat, però a causa de la seva falta d’experiència molt cops es trobi en situacions en les que no sàpiga com comportar-se provocant la busca de refugi en amics i companys de la mateixa edat amb els qui es trobarà segur.

Un altre punt important dins d’aquest projecte és l’interès dels alumnes, si aquests no coneixen el propòsit d’una tasca i no poden relacionar aquest propòsit amb la comprensió del que la tasca implica i amb les pròpies necessitats, difícilment podran portar a terme el que suposa l’estudi en profunditat. Per tant, es tracta de que els alumnes coneguin els propòsits que guien una activitat, que els facin seus, que participin en la planificació d’aquesta, de la seva realització i dels seus resultats de forma activa, que comprenguin el que fan, que es responsabilitzin i que suposin de criteris per avaluar-lo i modificar-lo en cas de que sigui necessari.

L’interès d’una persona no ve donat, no es manté de manera constant tota la vida, per això cal crear-lo i un cop incentivat s’ha de cuidar per a que no decaigui. Quan una tasca s’ajusta a les possibilitats dels alumnes es presentada de manera que cobreix les necessitats d’aquests i a més se’ls ofereix la oportunitat de que s’impliquin activament en ella, estem posant condicions per a que la tasca els interessi. És la clau per un aprenentatge significatiu i conseqüentment l’adopció d’un enfocament profund, relacionat amb la motivació intrínseca. Aquest criteri exigeix prendre dedicions susceptibles d’afavorir el domini de procediments i actituds, la comprensió de determinats conceptes la generació de sentiments de competència, autoestima i de respecte cap a un mateix.

També serà rellevant tenir en compte la motivació dels alumnes. Per a Juan Vaello i per a altres autors la motivació pot néixer d’una necessitat que es genera de forma espontània, anomenada motivació interna o bé pot ser induïda de forma externa, la motivació externa. La primera sorgeix sense motiu aparent, és les més intensa i duradora. Partint d’aquest criteri la motivació es pot classificar en:

-       Motivació intrínseca: quan la persona fisca el seu interès per a l’estudi o treball demostrant sempre superació i personalitat en la consecució dels seus objectius, aspiracions i metes. La persona explora, té actitud de curiositat, treballa per als objectius d’aprenentatge per aprendre.

-       Motivació extrínseca: quan l’alumne només tracta d’aprendre pels avantatges que aquesta ofereix. Aquesta forma part a una amplia varietat de conductes les quals son mitjans per arribar a una finalitat, i no la finalitat en si mateixa.
En el video següent trobem la conferència de Juan Vaello sobre el seu llibre "Como dar classe a los que no quieren"

Mel Levine (2002) en el seu llibre “Mentres dierentes, aprendizajes diferentes”  assegura que l’èxit alimenta la motivació i la motivació facilita l’obtenció de l’èxit. El fracàs redueix la motivació i la manca de motivació condueix inevitablement al fracàs. Ens explica que els joves necessiten saber per a quina raó estan aprenent, i quin profit trauran. La seva motivació per aprendre està relacionada amb el grau de connexió amb la seva experiència o amb les experiències que poden imaginar, així com en el grau de ris que l’aprenentatge els exigeix. Perquè tal i com enuncia B. Prott (2004) en el seu llibre “Pedagogía de la motivación. Cómo despertar el deseo de aprender”: Cada persona té al seu lloc en la societat i en el món; ha de creure suficientment en si mateixa per atènyer-lo.

Tenint en compte els principis constructivistes i la motivació i interessos de l’alumne el material haurà de respondre a una estructura coherent i clara que serveixi de pont entre la nova informació i l’estructura cognitiva del subjecte per així poder facilitar que el nou aprenentatge s’articuli amb els sabers previs i permeti la comprensió i posteriorment l’apropiació i l’ancoratge del nou coneixement. També caldrà que el disseny motivi l’apropiació del nou saber, que mobilitzin la disposició afectiva del subjecte per a l’aprenentatge i que contingui facilitadors, com per exemple orientacions o guies de treball que incentivin el pensament actiu i creatiu, es a dir, una estructura per a pensar i no simplement un text expositiu. Per aquest motiu les estratègies que es portaran a terme per realitzar aquest projecte seran:

-       La funcionalitat del material i de les activitats que s’inclourà dins d’aquest, fonamentades com un element proper a la vida de l’alumne.

-       La individualització de l’aprenentatge de cada alumne.

-       La participació dels destinataris del projecte com agents i protagonistes del seu propi aprenentatge.

-       La motivació i la mediació del psicopedagog i de la dissenyadora del projecte.

-       La direcció dels objectius proposats en el projecte per part de l’equip que el desenvoluparà.

Per tant s’intentarà posar èmfasi en què els alumnes siguin conscients i actius durant la realització de les activitats intentant que aquestes siguin el més contextualitzades  i significatives possibles, on s’intentarà que construeixin els aprenentatges mitjançant un procés conversacional i reflexiu sobre els processos implicats en aquesta proposta  i  aconsegueixin els objectius cognitius de manera activa i intencional.

L’objectiu és que els joves considerats com agents individuals es desenvolupin de manera integra i adquireixin un aprenentatge a través d’una metodologia constructivista.

Subjectes del projecte

La proposta va dirigida a un grup d’alumnes molt concret, són aquells que desenvolupen El Projecte Escola-Empresa. Els subjectes que se’ls aplicarà el projecte són alumnes de 3r i 4r de la ESO, aquest consisteix en l'adaptació curricular de les matèries del curs, combinant les classes ordinàries amb pràctiques en una empresa amb un ofici concret i conseqüentment amb un currículum adaptat. L’objectiu del programa és donar a conèixer el món empresarial, aconseguir que els alumnes dels centres escolars desenvolupin actituds emprenedores, adquireixin hàbits i conductes autònomes a través de la pràctica de les societats laborals i que augmentin l’interès per la formació acadèmica dels joves desmotivats amb l’estudi, per així  puguin aconseguir l’acreditació de l’ESO per tal que tinguin la possibilitat d’accedir als cicles formatius de grau mitjà. Al mateix temps, es presenta com una oportunitat per a les empreses que cerquen la figura de l’aprenent i que necessiten mà d’obra qualificada.

El nombre de subjectes del projecte són un total de quatre alumnes, un de tercer de l’ESO i tres de quart, aquests assisteixen dos dies a la setmana (dimarts i dijous) en una empresa, per tant, 14 hores setmanals. Cadascun d’ells realitzen les pràctiques en empreses diferents, dos d’ells en tallers mecànics, un en un centre esportiu com ajudant de tècnic de manteniment i un altre com ajudant de guarda forestal. La resta de dies (dilluns, dimecres i divendres) assisteixen a l’escola, dels quals deu hores d’aquests tres dies acudeixen a l’aula d’Educació Especial per realitzar les àrees instrumentals. 

El problema es troba en què tot i tenir un adaptació curricular treballen amb material poc adaptat i poc estimulant. Per tant, aquest projecte intenta resoldre aquest problema amb l’objectiu de millorar el material amb el qual treballen, adaptar-lo i que aquest sigui motivador per a ells i respongui a les seves necessitats. Alhora es vol aconseguir un aprenentatge significatiu on els alumnes es sentin protagonistes del seu aprenentatge.

L’espai educatiu on desenvoluparà la pràctica educativa serà en l’aula d’Educació Especial on els alumnes que realitzen el Projecte Riu assisteixen diàriament per formar-se de les assignatures de català, castellà i matemàtiques.


Fases del projecte

FASE 1:          PLANIFICACIÓ                                                          DATA: 18/03/2013 HORES: 3

Objectius:         Consensuar els objectius dels projecte amb la psicopedagoga i tutora de pràctiques del centre escolar.          Determinar les característiques i l’estructura del material  i els continguts d’aquest. Destinataris: l’equip psicopedagògic, l’equip  docent i l’equip directiu.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Determinar els objectius del projecte amb la psicopedagoga del centre.  Exposició del projecte a l’equip docent i a  l’equip directiu. Valoració de les necessitats de l’equip docent i dels protagonistes del projecte.  Anàlisis de la programació curricular de les àrees de llengua catalana, castellana i matemàtiques.  Planificació del pla d’actuació que es portarà a terme.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Reunió amb l’equip directiu i docent del centre. Reunió amb l’equip psicopedagògic del centre.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Arribar a un consens dels objectius del projecte amb l’equip psicopedagògic.  Determinació de les necessitats de l’equip docent i del alumnes. Establiment de les característiques que haurà de tenir el material.

FASE 2:    INVESTIGACIÓ                                                                                           DATA: 20/03/2013 HORES: 15

Objectius:     Esbrinar les mancances de l’actual material.            Conèixer les necessitats i motivacions dels alumnes.            Analitzar les dificultats dels subjectes.            Estudiar les programacions de l’àrea de matemàtiques, llengua catalana i llengua castellana. Destinataris: Alumnes del Projecte Riu

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Anàlisis de la programació curricular de les àrees de llengua catalana, castellana i matemàtiques.     Investigació dels interessos, necessitats i dificultats dels alumnes.      Anàlisis dels recursos materials.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Lectura i anàlisi del material d’estudi dels alumnes i de la programació curricular.          Llistat de preguntes en paper a contestar per els alumnes sobre els seus interessos i dificultats.          Guia de preguntes per establir una conversa amb els adolescents sobre les motivacions, l’autoestima i les dificultats d’aquests.

INDICADORS D’AVALUCIÓ

Concreció de les mancances dels recursos materials i la programació.     Determinació  dels interessos, nivell d’autoestima i confiança de si mateixos i dificultats del alumnes.

FASE 3:       NEGOCIACIÓ                                                                                            DATA: 1/04/2013 HORES: 3

Objectius:   Acordar la metodologia i els temes d’interès que es treballaran en el material de les àrees de llengua matemàtica, llengua catalana i llengua castellana durant les hores d’estada en l’aula d’Educació Especial. Destinataris: Equip psicopedagògic, equip docent i equip directiu.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Reunió per negociar la metodologia, els temes d’interès i les activitats que contindrà el nou material de forma inclusiva i cooperativa amb les persones.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Reunió amb els destinataris d’aquesta fase.          Llistat dels canvis que s’introduiran.          Exemples d’algunes de les activitats que es s’incorporaran al material adaptat.

INDICADORS D’AVALUCIÓ

Consens de la metodologia, les activitats i els temes d’interès que s’adaptaran a l’actual material amb els destinataris d’aquesta fase.

FASE 4:    DISSENY DEL MATERIAL I PRESENTACIÓ                                             DATA: 03/04/2013 HORES: 30

Objectius:            Elaborar els recursos materials incloent els interessos i motivacions dels alumnes amb els continguts marcats per al currículum.             Presentar el material als alumnes. Destinataris: Alumnes del Projecte Riu

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Elaboració del material tenint en consideració la informació obtinguda fins arribar a aquesta fase.         Presentació dels recursos adaptats als protagonistes del projecte.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Recerca i recopilació del material necessari per elaborar el material.        Comparació del material antic amb les demandes dels alumnes i les idees per augmentar la motivació.

INDICADORS D’AVALUCIÓ

Finalitzat i presentat als alumnes els recursos materials dissenyats.

FASE 5:    AVALUACIÓ I PREVISIÓ                                                                           DATA: 12/04/2013 HORES: 5

Objectius:  Avaluar el material realitzat respecte el grau de motivació i interès             Valorar la continuïtat del projecte. Destinataris: Alumnes del Projecte Riu, equip psicopedagògic, equip directiu i equip docent.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Avaluació per part dels alumnes dels recursos dissenyats respecte la sensació de motivació i interès.  Avaluació dels resultats obtinguts a finals de trimestre. Reunió amb els destinataris de la cinquena fase per valorar el material i la seva continuïtat.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Escala avaluativa sobre els criteris de temes d’interès del material.  Escala comparativa dels resultats amb l’antic material i l’adaptat tenint en compte les variables influents. Guio de preguntes per establir un diàleg amb els destinataris i saber l’apreciacidel material i la futura continuïtat.

INDICADORS D’AVALUCIÓ

Valoració per part de l’alumnat.  Valoració de les sessions pràctiques utilitzant els recursos didàctics.  Valoració dels resultats obtinguts en les notes dels alumnes.  Valoració per part del professorat, equip directiu i equip psicopedagògic del centre dels recursos materials dissenyats i la seva continuïtat.