DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

Aproximació de l'àmbit d'intervenció 

L’àmbit d'intervenció on es realitzaran les pràctiques i on s'aplicarà el projecte és una escola  situada en una vila d’uns 84 Km2 de l’Alt Maresme amb més de 13.000 habitants, situada a la província de Barcelona.El centre escolar neix fa 50 anys com una Patronat  per iniciativa d'una fabrica, a causa de la necessitat dels pares que hi treballaven, la qual fins el 2000 era la major empresa de tèxtil de Catalunya, per la qual cosa la gran majoria de treballadors provenien de la mateixa població i conseqüentment els alumnes de l’escola eren fills d’aquests, ja que fa cinquanta anys els seus treballadors eren joves matrimonis d’entre 20 i 30 anys. Amb l’arribada de nous infants el pares treballadors van transmetre la seva preocupació pel fet de portar als seus fills a les escoles del poble i conseqüentment amb el perill que comportava això, ja que s’havia de travessar la N-II sense passos a nivell. 

En la dècada dels 90 el centre passa a la titularitat dels pares per demanda d’aquests per la falta de places que s’oferia enfront a una gran demanada, convertint-se en la cooperativa que és actualment. Aprofitant la situació es decideix augmentar l’oferta acadèmica amb tres etapes educatives: infantil, primària i secundaria.

Actualment el centre disposa d’una línia de les tres mateixes etapes educatives esmentades anteriorment amb un nombre d’immigració molt baix, per aquets motiu són traslladats alumnes d’altres centres per poder repartir aquests equitativament en les escoles del municipi. Conseqüentment els alumnes nouvinguts augmenten el nombre d’infants amb necessitats educatives especials que hi ha en el centre escolar i per tant s’incrementa  la disposició de l’aula d’Atenció Especial. 

Funcionament del departament d'orientació psicopedagògica

El Departament d’orientació és el responsable d’impulsar l’acció tutorial i coordinar l’orientació escolar dels alumnes. Per tant podem considerar que aquesta intervenció parteix d’una perspectiva vigotskiana. També col·labora amb els professors en l’elaboració d’adaptacions curriculars, juntament amb l’assessorament de l’EAP i realitza l’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials (N.E.E).

L’atenció d’aquests últims ho porta a terme la psicòloga i la psicopedagoga del centre. Per tal de poder respondre a totes les demandes de l’escola la psicòloga s’encarrega d’atendre als alumnes d’educació infantil en cas de necessitats educatives especials, elaborar el diagnòstic de tots alumnes amb algun possible trastorn i realitzar l’orientació professional dels joves de quart de secundaria. I la psicopedagoga s’encarrega de l’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials de primària i secundaria dins l’aula d’Educació Especial. A més a més han de reunir-se setmanalment amb la comissió d’Atenció a la Diversitat (la CAD), ja que formen part d’igual forma que el director del centre i la portaveu de l’EAP. Aquesta última per problemes econòmics del govern només assisteix un cop al mes. Les pautes d’intervenció en els alumnes amb N.E.E venen marcades per l’EAP d’igual manera que els recursos que seran disposats per cadascun. 

Definició de la figura de la Psicopedagoga al centre escolar a Primària i Secundaria

La psicopedagoga del centre és la responsable de portar l’aula d’Educació especial, que segons els criteris del centre l’alumnat que pot assistir en aquesta aula són aquells que formen part d’un o més dels següents apartats

- Alumnes que presenten necessitats educatives especials derivades de discapacitats motrius, psíquiques o sensorials, trastorn greu de la conducta, trastorn generalitzat del desenvolupament o trastorn greu de la personalitat, amb dictamen de l’EAP.

-  Alumnes amb sobredotació intel·lectual, amb modificacions curriculars autoritzades.

 Alumnes amb necessitats educatives específiques vinculades a situacions socioeconòmiques o socioculturals desfavorides, amb informe de l’EAP.

- Alumnes ja escolaritzats que es van incorporar al centre sense dictamen, però què en la seva evolució han manifestat necessitats educatives especials i els cal algun tipus de suport. Aquest any degut al volum d’alumnes amb necessitats educatives s’ha prioritzat l’atenció d’aquells que ja havien repetit un curs.

- Alumnes nouvinguts. Alumnes de nova incorporació al sistema educatiu de Catalunya en els vint-i-quatre mesos darrers, que per la seva competència lingüística o pel seu nivell de coneixements bàsics, requereixen una atenció educativa específica. 

- Alumnes que formin part del projecte Riu. Aquest apartat s’explicarà més endavant.

Els encarregats de decidir quins són els infants d’aquests apartats susceptibles d’assistir a l’aula d’Educació Especial són la Comissió Atenció a la Diversitat (CAD).

Per tal d’organitzar els alumnes que necessiten algun tipus d’assistència per part de la psicopedagoga del centre s’ha establert la seguent organització:

-       La jornada escolar de l’alumnat amb N.E.E. ( de Primària i Secundària ) esta repartida entre l’aula ordinària de cada alumne/a i l’aula d’Educació Especial.

-       L’alumnat amb N.E.E. d’Educació Infantil esta atès a l’aula ordinària per la psicòloga del centre. Els alumnes nouvinguts per falta d’aula d’acollida en el centre escolar són atesos per la psicopedagoga de l’escola dins l’aula d’educació especial.

Per tant, s’han agrupat els alumnes d’Educació Especials i els d’Aula d’Acollida atenent la seva edat, les seves capacitats i les necessitats individuals per tal de que puguin assolir els objectius marcats en el currículum escolar amb l’ajuda pertinent de la psicopedagoga.

En aquest cas la psicopedagoga ha preferit fer agrupacions per edat segons si en aquell moment es troben realitzant primària o secundaria. Els alumnes que cursen primària treballen una mitja de quatre a cinc hores setmanals dins l’Aula d’Educació Especial, i en el cas dels alumnes de secundaria una mitja de dues hores setmanals. Finalment els alumnes que formen part del projecte Escola- Empresa de set a vuit hores setmanals.

L’agrupació d’aquests alumnes són d’un màxim de sis alumnes per hora i un mínim de dos. En moments puntuals l’aula d’Educació especial es compartida per grups de diferents característiques, però procurant no superar el màxim d’alumnes que estableix ensenyament per aquesta unitat escolar (un màxim de 8 alumnes).

Cal esmentar que la repartició d’hores es fa sempre segons les característiques de l’alumne, essent potser que alguns hagin de realitzar més o menys. També es té en compte la seva evolució intentant sempre poder progressar cap a la inclusió a l’aula ordinària.

Dins l’aula d’Educació Especial no només es troba la psicopedagoga, segons les característiques d’alguns alumnes també pot assistir la vetlladora sobretot en els infants amb manca d’autonomia o amb trastorn greu de la conducta on ella mateixa fa acompanyament dins les hores que aquests alumnes es troben en l’aula ordinària.

Objectiu del projecte

L’objectiu del projecte és crear un material didàctic per els alumnes amb diversificació curricular i desmotivats, amb una metodologia i uns continguts adaptats a les seves necessitats perquè així aconsegueixin superar el objectius generals de l’Educació secundaria.

Per tant, es tracta de transformar el material existent per que sigui més adaptat a les seves necessitats i motivacions. El material és una eina molt important però molts cops aquests no  responen a les característiques de l’entorn de l’alumne. Cadascun d’ells són diferents i es mouen en entorn diferents, sobretot en alumnes amb falta de motivació, així que si el que volem es cridar l’atenció del jove i que s’interessi per als estudis és important que el que estudia sigui del seu interès.

Però per tal de que l’adaptació del material respongui als interessos dels alumnes caldrà que la intervenció d’aquests en l’adaptació del material sigui primordial, per tant s’intentarà en tot moment que els destinataris d’aquest projecte es converteixin en els protagonistes. Així caldrà sobretot motivar a que expressin, a que es comuniquin i parlin dels seus interessos i emocions davant de diverses situacions.

El resultat que s’espera és un material on s’incloguin els continguts que s’han d’assolir però adaptats a la vida actual i futura dels alumnes, com per exemple treballar la comprensió lectora amb la narració d’una història propera a ells (l’esport, la música,...), com entendre una factura de l’aigua, que fer quan es té un accident de trànsit,...

Com a psicopedagogs i com a impulsors de la seva vida posterior de l’escola formem part del món de l’alumne, per això hem d'assumir la nostre part de responsabilitat en aquest procés dirigit al seu desenvolupament integral i puguin ser ciutadans competents.

Els recursos necessaris seran essencialment el material anterior i l’actual amb el que estan treballant i els continguts que s’estableixen en la diversificació curricular per tal que l’adaptació del material no impliqui la modificació dels continguts que s’han d’adquirir.

El temps del qual es disposa per realitzar el projecte és de l’últim semestre escolar corresponent al curs 2012-2013. Però s’espera que el material final es pugui realitzar per anys posteriors.

Per concloure aquest apartat explicar que la finalitat d’aquest projecte és plantejar als alumnes un material amb activitats que tinguin sentit per a ells, procurant que el producte final connecti amb la seva realitat més propera, intentant augmentar el nivell d’autoestima  utilitzant el llenguatge com instrument de comunicació.

No es pretén desenvolupar un model únic per tot l’alumnat amb diversificació curricular, sinó emmarcar els principis pedagògics en un material per demostrar la contribució de la significaftivitat de l’aprenentatge, que com assenyalava Ausubel, serveixin de guia per aconseguir amb l’alumnat desmotivat el millors resultats possibles.

Supòsits teòrics del projecte 

El problema que s’intenta resoldre en aquest projecte segons Jonassen (1997) presenta una complexitat elevada ja que està mal estructurat i perquè depèn en la seva gran majoria de les activitats humanes i conseqüentment intervenen un gran nombre de variables. Finalment si parlem sobre la seva especificitat parlem d’un problema amb dues besants, la psicològica cognitiva i la dels coneixements amb un model de diagnòstic centrat en les necessitats educatives dels alumnes per així abastir el procés d’ensenyament necessari per a cadascun.

La proposta es basa en una formació personalitzada en la qual es tenen en compte les preferències, la personalitat, el caràcter i la formació dels alumnes. També es parteix des de els principis d’un aprenentatge constructivista intentant que els protagonistes parteixin dels seus coneixements previs que han obtingut gràcies a les seves experiències anteriors i construeixin el seu propi aprenentatge a través de la relació que manté aquest amb el seu entorn, intentant despertar el seu interès cap a aprenentatges nous mitjançant la negociació de les activitats interpretatives i cognitives  essent aquestes el més significatives possibles.

La teoria del aprenentatge significatiu d’Ausubel proposa que l’aprenentatge depengui de l’estructura cognitiva prèvia, el conjunt de conceptes, les idees que un individuo posseeix en un determinat camp de coneixement així com la seva organització, que serà relacionada amb la nova informació, anomenada estructura cognitiva. Per tant, en el procés d’orientació d’un aprenentatge serà important conèixer l’estructura cognitiva de l’alumne, la informació que posseeix, el conceptes i proposicions que desenvolupa i el grau d’estabilitat.

Els principis d’aprenentatge proposats per Ausubel ofereixen un marc de disseny d’eines metacognitives que permeten conèixer l’organització de l’estructura cognitiva de l’alumnat, per poder permetre una millora orientació pel treball educatiu. Així l’educand es veurà com un alumne amb unes experiències i coneixements que afecten al seu aprenentatge i que poden ser aprofitades per al seu benefici. Per tant, la característica més important de l’aprenentatge significatiu és que es produeix una interacció entre els coneixements més rellevants de l’estructura cognitiva i les noves informacions, de tal manera que aquestes adquireixin un significat i siguin integrades a l’estructura cognitiva de manera arbitraria i substancial, afavorint la diferenciació, evolució i estabilitat dels subsensors pre exitents conseqüentment de tota l’estructura cognitiva.

La teoria de l’aprenentatge cognitiu d’Ausubel distingeix tres tipus d’aprenentatge significatiu:

-       L’aprenentatge de representacions: és l’aprenentatge elemental del qual depenen els demès tipus d’aprenentatge. Consisteix en l’atribució de significats a determinats símbols i es produeix quan s’igualen en significat de símbols arbitraris amb els seus referents i signifiquen per l’alumne qualsevol significat al que els seus referents al·ludeixin.

-       L’aprenentatge de conceptes: els conceptes es defineixen com objectes, situacions o propietats que posseeixen atributs de criteris comuns i que es designen mitjançant algun símbol o signes. Els conceptes son adquirits a través de dos processos, formació i assimilació. En la formació de conceptes, els atributs de criteri d’aquests s’adquireixen a través de l’experiència directa. En canvi, l’aprenentatge de conceptes per assimilació es produeix a mesura que el nen amplia el seu vocabulari, ja que els atributs de criteri dels conceptes es poden definir utilitzant les combinacions disponibles en l’estructura cognitiva.

-       L’aprenentatge de proposicions: Aquest implica la combinació i la relació de diverses paraules, cadascuna de les quals constitueix un referent unitari. Posteriorment aquestes es combinen de tal manera que la idea resultant és la suma dels significats  produint un nou significat que es assimilat a l’estructura cognoscitiva.  Aquest procés d’interacció modifica tant el significat de la nova informació com el significat del concepte al qual esta fiançada.

El producte de la interacció del procés d’aprenentatge és la modificació del subsensor i el significat composat per donar com a resultat l’aprenentatge d’un nou significat.

Des d’aquesta visió i segons Isabel Solé (1996) es parteix d’allò que significa construir significats sobre continguts de l’aprenentatge i a partir d’aquesta exploració d’aspectes, la motivació i la seva relació amb l’auto-concepte, la construcció i la formació d’aquest curs de les interaccions significatives per a l’alumne, les representacions mútues que en elles intervenen i les expectatives que contribueixen a generar. Per la qual cosa serà necessari reconèixer els factors que intervenen en el processos d’aprenentatge constructivista: els factors interns del individu, processos cognitius i les seves experiències per poder realitzar un anàlisis crític sobre la disponibilitat per l’aprenentatge.

Però per desenvolupar un aprenentatge significatiu cal tenir en compte el desenvolupament intel·lectual, físic i afectiu dels subjectes. En aquest projecte ens trobem amb alumnes d’Educació Secundaria Obligatòria amb edat compreses entre els dotze i divuit anys. El seu desenvolupament intel·lectual es troba en l’estadi de les operacions formals que permet als adolescents que es moguin dins l’àmbit de l’hipotètic , es a dir, quan es tracta de buscar allò que és real es perquè pensen també amb el que és possible i és del camp de lo possible d’on surt la realitat, mitjançant la confirmació i la refutació de successives hipòtesis. Per tant, apareix la intel·ligència formal caracteritzada per el pensament abstracte sense necessitat de referències concretes.
Us deixo un video sobre l'aprenentatge signitficatiu, que varem veure en l'assignatura de Noves Tecnologies i que em va resultar molt interessant:

El desenvolupament físic d’aquests alumnes és caracteritzat per al desenvolupament i la maduració de les funcions fisiològiques, per aquest motiu els adolescents mostraran interès per participar en activitats físiques com per exemple els jocs i el deport.

Finalment el desenvolupament afectiu d’aquesta etapa comença a adquirir el sentit de la seva identitat afectiva i es capaç de prendre decisions independents. Segurament siguin més sensibles a les opinions externes que poden provocar situacions conflictives en les seves relacions amb els adults. També en aquestes edats es configuren els ideals i els valors ètics, per això necessita assajar diversos papers abans de trobar el seu propi. Conseqüentment necessitarà sentir-se socialment acceptat, però a causa de la seva falta d’experiència molt cops es trobi en situacions en les que no sàpiga com comportar-se provocant la busca de refugi en amics i companys de la mateixa edat amb els qui es trobarà segur.

Un altre punt important dins d’aquest projecte és l’interès dels alumnes, si aquests no coneixen el propòsit d’una tasca i no poden relacionar aquest propòsit amb la comprensió del que la tasca implica i amb les pròpies necessitats, difícilment podran portar a terme el que suposa l’estudi en profunditat. Per tant, es tracta de que els alumnes coneguin els propòsits que guien una activitat, que els facin seus, que participin en la planificació d’aquesta, de la seva realització i dels seus resultats de forma activa, que comprenguin el que fan, que es responsabilitzin i que suposin de criteris per avaluar-lo i modificar-lo en cas de que sigui necessari.

L’interès d’una persona no ve donat, no es manté de manera constant tota la vida, per això cal crear-lo i un cop incentivat s’ha de cuidar per a que no decaigui. Quan una tasca s’ajusta a les possibilitats dels alumnes es presentada de manera que cobreix les necessitats d’aquests i a més se’ls ofereix la oportunitat de que s’impliquin activament en ella, estem posant condicions per a que la tasca els interessi. És la clau per un aprenentatge significatiu i conseqüentment l’adopció d’un enfocament profund, relacionat amb la motivació intrínseca. Aquest criteri exigeix prendre dedicions susceptibles d’afavorir el domini de procediments i actituds, la comprensió de determinats conceptes la generació de sentiments de competència, autoestima i de respecte cap a un mateix.

També serà rellevant tenir en compte la motivació dels alumnes. Per a Juan Vaello i per a altres autors la motivació pot néixer d’una necessitat que es genera de forma espontània, anomenada motivació interna o bé pot ser induïda de forma externa, la motivació externa. La primera sorgeix sense motiu aparent, és les més intensa i duradora. Partint d’aquest criteri la motivació es pot classificar en:

-       Motivació intrínseca: quan la persona fisca el seu interès per a l’estudi o treball demostrant sempre superació i personalitat en la consecució dels seus objectius, aspiracions i metes. La persona explora, té actitud de curiositat, treballa per als objectius d’aprenentatge per aprendre.

-       Motivació extrínseca: quan l’alumne només tracta d’aprendre pels avantatges que aquesta ofereix. Aquesta forma part a una amplia varietat de conductes les quals son mitjans per arribar a una finalitat, i no la finalitat en si mateixa.
En el video següent trobem la conferència de Juan Vaello sobre el seu llibre "Como dar classe a los que no quieren"

Mel Levine (2002) en el seu llibre “Mentres dierentes, aprendizajes diferentes”  assegura que l’èxit alimenta la motivació i la motivació facilita l’obtenció de l’èxit. El fracàs redueix la motivació i la manca de motivació condueix inevitablement al fracàs. Ens explica que els joves necessiten saber per a quina raó estan aprenent, i quin profit trauran. La seva motivació per aprendre està relacionada amb el grau de connexió amb la seva experiència o amb les experiències que poden imaginar, així com en el grau de ris que l’aprenentatge els exigeix. Perquè tal i com enuncia B. Prott (2004) en el seu llibre “Pedagogía de la motivación. Cómo despertar el deseo de aprender”: Cada persona té al seu lloc en la societat i en el món; ha de creure suficientment en si mateixa per atènyer-lo.

Tenint en compte els principis constructivistes i la motivació i interessos de l’alumne el material haurà de respondre a una estructura coherent i clara que serveixi de pont entre la nova informació i l’estructura cognitiva del subjecte per així poder facilitar que el nou aprenentatge s’articuli amb els sabers previs i permeti la comprensió i posteriorment l’apropiació i l’ancoratge del nou coneixement. També caldrà que el disseny motivi l’apropiació del nou saber, que mobilitzin la disposició afectiva del subjecte per a l’aprenentatge i que contingui facilitadors, com per exemple orientacions o guies de treball que incentivin el pensament actiu i creatiu, es a dir, una estructura per a pensar i no simplement un text expositiu. Per aquest motiu les estratègies que es portaran a terme per realitzar aquest projecte seran:

-       La funcionalitat del material i de les activitats que s’inclourà dins d’aquest, fonamentades com un element proper a la vida de l’alumne.

-       La individualització de l’aprenentatge de cada alumne.

-       La participació dels destinataris del projecte com agents i protagonistes del seu propi aprenentatge.

-       La motivació i la mediació del psicopedagog i de la dissenyadora del projecte.

-       La direcció dels objectius proposats en el projecte per part de l’equip que el desenvoluparà.

Per tant s’intentarà posar èmfasi en què els alumnes siguin conscients i actius durant la realització de les activitats intentant que aquestes siguin el més contextualitzades  i significatives possibles, on s’intentarà que construeixin els aprenentatges mitjançant un procés conversacional i reflexiu sobre els processos implicats en aquesta proposta  i  aconsegueixin els objectius cognitius de manera activa i intencional.

L’objectiu és que els joves considerats com agents individuals es desenvolupin de manera integra i adquireixin un aprenentatge a través d’una metodologia constructivista.

Subjectes del projecte

La proposta va dirigida a un grup d’alumnes molt concret, són aquells que desenvolupen El Projecte Escola-Empresa. Els subjectes que se’ls aplicarà el projecte són alumnes de 3r i 4r de la ESO, aquest consisteix en l'adaptació curricular de les matèries del curs, combinant les classes ordinàries amb pràctiques en una empresa amb un ofici concret i conseqüentment amb un currículum adaptat. L’objectiu del programa és donar a conèixer el món empresarial, aconseguir que els alumnes dels centres escolars desenvolupin actituds emprenedores, adquireixin hàbits i conductes autònomes a través de la pràctica de les societats laborals i que augmentin l’interès per la formació acadèmica dels joves desmotivats amb l’estudi, per així  puguin aconseguir l’acreditació de l’ESO per tal que tinguin la possibilitat d’accedir als cicles formatius de grau mitjà. Al mateix temps, es presenta com una oportunitat per a les empreses que cerquen la figura de l’aprenent i que necessiten mà d’obra qualificada.

El nombre de subjectes del projecte són un total de quatre alumnes, un de tercer de l’ESO i tres de quart, aquests assisteixen dos dies a la setmana (dimarts i dijous) en una empresa, per tant, 14 hores setmanals. Cadascun d’ells realitzen les pràctiques en empreses diferents, dos d’ells en tallers mecànics, un en un centre esportiu com ajudant de tècnic de manteniment i un altre com ajudant de guarda forestal. La resta de dies (dilluns, dimecres i divendres) assisteixen a l’escola, dels quals deu hores d’aquests tres dies acudeixen a l’aula d’Educació Especial per realitzar les àrees instrumentals. 

El problema es troba en què tot i tenir un adaptació curricular treballen amb material poc adaptat i poc estimulant. Per tant, aquest projecte intenta resoldre aquest problema amb l’objectiu de millorar el material amb el qual treballen, adaptar-lo i que aquest sigui motivador per a ells i respongui a les seves necessitats. Alhora es vol aconseguir un aprenentatge significatiu on els alumnes es sentin protagonistes del seu aprenentatge.

L’espai educatiu on desenvoluparà la pràctica educativa serà en l’aula d’Educació Especial on els alumnes que realitzen el Projecte Riu assisteixen diàriament per formar-se de les assignatures de català, castellà i matemàtiques.


Fases del projecte

FASE 1:          PLANIFICACIÓ                                                          DATA: 18/03/2013 HORES: 3

Objectius:         Consensuar els objectius dels projecte amb la psicopedagoga i tutora de pràctiques del centre escolar.          Determinar les característiques i l’estructura del material  i els continguts d’aquest. Destinataris: l’equip psicopedagògic, l’equip  docent i l’equip directiu.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Determinar els objectius del projecte amb la psicopedagoga del centre.  Exposició del projecte a l’equip docent i a  l’equip directiu. Valoració de les necessitats de l’equip docent i dels protagonistes del projecte.  Anàlisis de la programació curricular de les àrees de llengua catalana, castellana i matemàtiques.  Planificació del pla d’actuació que es portarà a terme.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Reunió amb l’equip directiu i docent del centre. Reunió amb l’equip psicopedagògic del centre.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Arribar a un consens dels objectius del projecte amb l’equip psicopedagògic.  Determinació de les necessitats de l’equip docent i del alumnes. Establiment de les característiques que haurà de tenir el material.

FASE 2:    INVESTIGACIÓ                                                                                           DATA: 20/03/2013 HORES: 15

Objectius:     Esbrinar les mancances de l’actual material.            Conèixer les necessitats i motivacions dels alumnes.            Analitzar les dificultats dels subjectes.            Estudiar les programacions de l’àrea de matemàtiques, llengua catalana i llengua castellana. Destinataris: Alumnes del Projecte Riu

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Anàlisis de la programació curricular de les àrees de llengua catalana, castellana i matemàtiques.     Investigació dels interessos, necessitats i dificultats dels alumnes.      Anàlisis dels recursos materials.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Lectura i anàlisi del material d’estudi dels alumnes i de la programació curricular.          Llistat de preguntes en paper a contestar per els alumnes sobre els seus interessos i dificultats.          Guia de preguntes per establir una conversa amb els adolescents sobre les motivacions, l’autoestima i les dificultats d’aquests.

INDICADORS D’AVALUCIÓ

Concreció de les mancances dels recursos materials i la programació.     Determinació  dels interessos, nivell d’autoestima i confiança de si mateixos i dificultats del alumnes.

FASE 3:       NEGOCIACIÓ                                                                                            DATA: 1/04/2013 HORES: 3

Objectius:   Acordar la metodologia i els temes d’interès que es treballaran en el material de les àrees de llengua matemàtica, llengua catalana i llengua castellana durant les hores d’estada en l’aula d’Educació Especial. Destinataris: Equip psicopedagògic, equip docent i equip directiu.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Reunió per negociar la metodologia, els temes d’interès i les activitats que contindrà el nou material de forma inclusiva i cooperativa amb les persones.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Reunió amb els destinataris d’aquesta fase.          Llistat dels canvis que s’introduiran.          Exemples d’algunes de les activitats que es s’incorporaran al material adaptat.

INDICADORS D’AVALUCIÓ

Consens de la metodologia, les activitats i els temes d’interès que s’adaptaran a l’actual material amb els destinataris d’aquesta fase.

FASE 4:    DISSENY DEL MATERIAL I PRESENTACIÓ                                             DATA: 03/04/2013 HORES: 30

Objectius:            Elaborar els recursos materials incloent els interessos i motivacions dels alumnes amb els continguts marcats per al currículum.             Presentar el material als alumnes. Destinataris: Alumnes del Projecte Riu

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Elaboració del material tenint en consideració la informació obtinguda fins arribar a aquesta fase.         Presentació dels recursos adaptats als protagonistes del projecte.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Recerca i recopilació del material necessari per elaborar el material.        Comparació del material antic amb les demandes dels alumnes i les idees per augmentar la motivació.

INDICADORS D’AVALUCIÓ

Finalitzat i presentat als alumnes els recursos materials dissenyats.

FASE 5:    AVALUACIÓ I PREVISIÓ                                                                           DATA: 12/04/2013 HORES: 5

Objectius:  Avaluar el material realitzat respecte el grau de motivació i interès             Valorar la continuïtat del projecte. Destinataris: Alumnes del Projecte Riu, equip psicopedagògic, equip directiu i equip docent.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Avaluació per part dels alumnes dels recursos dissenyats respecte la sensació de motivació i interès.  Avaluació dels resultats obtinguts a finals de trimestre. Reunió amb els destinataris de la cinquena fase per valorar el material i la seva continuïtat.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Escala avaluativa sobre els criteris de temes d’interès del material.  Escala comparativa dels resultats amb l’antic material i l’adaptat tenint en compte les variables influents. Guio de preguntes per establir un diàleg amb els destinataris i saber l’apreciacidel material i la futura continuïtat.

INDICADORS D’AVALUCIÓ

Valoració per part de l’alumnat.  Valoració de les sessions pràctiques utilitzant els recursos didàctics.  Valoració dels resultats obtinguts en les notes dels alumnes.  Valoració per part del professorat, equip directiu i equip psicopedagògic del centre dels recursos materials dissenyats i la seva continuïtat.