BIBLIOGRAFIA

-          Espasa, A. (coord.) i altres (2010) Guia del pràcticum de psicopedagogia. Barcelona: UOC.

-         David Jonassen. TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. Barcelona: UOC

-          Mauri, T., Monereo, F., Badia, A. (2004) La pràctica psicopedagògica en educació formal (Volum I). BARCELONA: UOC

-          Aldámiz-Echevarría, Alsinet J.  i altres (2000). Com ens ho fem? Propostes per educar en la diversitat. Barcelona: Graó

-          Andreu, LL.(2010). Diagnòstic en educació. Barcelona: UOC.

-          Casamayor,G. (Coord.). (1998). Cómo dar respuesta a los conflictos. La disciplina en la enseñanza secundaria. Barcelona: Graó.

-          Vaello Orts, Joan. (2011). “Como dar classe a los que no quieren”. Barcelona: Ed. Graó.

-          Mel Levine (2002): “Mentes diferentes, aprendizajes diferentes. Un modelo educativo para desarrollar el potencial individual de cada niño”. Barcelona. Editorial Paidós.

-          Prott, B. (2004). Pedagogia de la motivación. Cómo despertar el deseo de aprender. Narcea Ediciones.

-          Fernandez Sierra, J. (1995). El Trabajo docente y psicopedagógico en educación secundaria. Ediciones Aljibe.

-          Ibàñez, M. (1992). "50 modèles e résumés de textes" de Geneviève Clerc. Belgica. Ed. Marabout.

-          Cáceres, R., Santamaria, N. (2009). A la carta: activitats de comprensió lectora superior. Vic.Edicions Albert, S.L 

-          Terricavras, J. (1998). Atreveix-te a pensar. La utilitat del pensament rigirós en la vida quotidiana. Barcelona. Ediciona La Campana.

WEBS

-          http://www.edualter.org/index.htm

-          http://www.xtec.cat/~mjulia/alumnat/assessor/criteris.htm

-          http://www.efimarket.com

-          http://europa.eu/index_es.htm

-          www.agenciatributa

-          www.oficinadetreball.cat

-         www.20gencat.cat

ACTIVITATS DEL PROJECTE

En aquest apartat trobarem les diverses activitats que aniré elaborant de manera progressiva, posteriorment es farà la valoració de la posada en pràctica:

Activitats per entendre els conceptes sobre:

ENTENDRE LES FACTURES

La llum: L'activitat es realitzarà en un sessió d'una hora i es dividirà en dues parts, un primera formada per preguntes guiades per la moduladora (jo) per incentivar la conversa i perquè els alumnes puguin expressar i pensar. El guió de les preguntes que s'utilitzarà són: -Quines companyies de llum existeixen? -Com es realitza el càlcul del consum estimat? -Què ocorre si l'estimació està malament? -Què hem de fer per reclamar que s'han equivocat? -Què cal tenir en compte abans de reclamar? -Quins són els canals de reclamació? -Quin és el millor format de reclamació? -Com podem estalviar llum? -Mites de l'electricitat. -Drets del consumidor. La segona part serà la més pràctica, ja que amb una factura real buscarem el significat dels termes que surten en les factures, com per exemple la potència, lectura real, lectura estimada,...

L’aigua: En aquesta factura només es realitzarà la part pràctica, ja que els conceptes de l’aigua els tenen bastant clars. Per tant, aquesta activitat es dividirà en dues sessions. La primera activitat consistirà en entendre la factura de l’aigua, en aquesta hi consten dos models de factura, una corresponent a l’empresa Emasagra i una altre a Aqualia. Abans, però podem iniciar una breu conversa sobre amb els joves sobre el que saben referent a la factura. L’altre activitat  consistirà en parla sobre el canvi climàtic, les conseqüències immediates en el nostre país, la sequera, la necessitat d’estalviar aigua... Repartirem un text sobre com estalviar aigua i es demanarà als alumnes que siguin pacients i reflexius, que llegeixin bé l’enunciat, l’interpretin i responguin les preguntes. L’alumne haurà de respodnre les preguntes que es plantegen: algunes les podrà respondre llegint el text, en d’altres caldrà que faci una reflexió personal i expressi la seva opinió sobre el tema. En una de les preguntes l’alumne ha de parlar del clima del nostre país, indicant com són els hiverns, els estius, les èpoques intermèdies, si plou poc, si neva... En l’ultima pregunta l’alumne haurà de completar el quadre indicant què pot fer per estalviar aigua. Per acabar aquesta tercera activitat un cop hagin acabat la feina es farà una correcció global amb l’objectiu de clarificar conceptes, verificar respostes i reconduir errors.   Per augmentar la significativitat de l’activitat es pot demanar als alumnes que portin una factura de casa seva.

El gas: D’igual forma que en la factura de l’aigua en aquesta també es treballarà la lectura d’una factura real del gas. Aquesta sessió durarà al voltant de mitjà hora.

Etiquetatge energètic: En aquest últim cas l’activitat estarà enfocada al diàleg i la conversa. Per tant es parlarà en base a unes preguntes obertes utilitzades com a guió de l’etiquetatge: - És obligatoria l'ús d'etiquetes en els electrodomèstics? - És igual per a tots els països? - Quina escala de lletres trobem? Quants color i lletres hi ha? - Creieu que arribaran tots els electrodomèstics a estar en la categoria més alta? - Tots els electrodomèstics tenen la mateixa escala? Aquestes preguntes es traballaram sobre una imatge de l'etiquetatge. Finalment s'obrirà un debat per parlar de la valoració dels alumnes respecte aquest etiquetatge. Aquesta sessió durarà al voltant de mitjà hora.

El mòbil En aquesta activitat introduïm el treball amb una factura de telèfon mòbil. Podem demanar als alumnes que portin alguna factura de casa (amb el consentiment dels pares), per tal de comparar-la amb la que treballaran. Aquesta activitat és dividirà en tres parts, una primera on  els alumnes han de llegir el text de com entendre una factura de mòbil i fixar-se en la factura de telèfon mòbil. Una segona on caldrà que facin una recerca d’informació i que completin una graella, pintin un calendari i responguin algunes preguntes. Posteriorment podem comparar la factura que hem treballat amb les que han dut de casa. Finalment hauran de fer una reflexió sobre les ofertes que fan les companyies mòbils: recordarem als alumnes que hem de llegir totes les condicions de l’oferta, assessorar-nos bé sobre la “lletra petita”, consultar algú que hi entengui... Caldrà que els recordem que l’objectiu de les ofertes i de la publicitat és vendre i cal que siguem crítics i fem un consum responsable. Per realitzar aquesta darrera activitat hauran de completar una graella comparativa de tres ofertes  que proposa una casa de telefonia i connexió a internet. Posteriorment caldrà que llegeixin les necessitats de les tres persones que volen contractar els serveis d’aquesta empresa i decidir quin és la millor oferta per a cadascun d’ells

COMPRAR O LLOGAR?

La hipoteca: L’activitat anirà orientada a entendre els conceptes bàsics d’una hipoteca amb l’explicació de les paraules claus, els costos que suposa comprar una hipoteca i d’un exemple de contractació. L’activitat no consta de cap part pràctica, sinó que el que s’intenta és conversa per arribar entendre la complexitat d’una hipoteca i tot allò que l’envolta.

Lloguer: L’activitat estarà seqüenciada en dues parts, un primera on es debatrà sobre si prefereixen llogar o comprar un pis, quins avantatges i inconvenients pensen que suposa llogar un pis, les seves despeses que suposa, com extingir el contracte de lloguer, .... I després amb l’exemplificació dels dos tipus de lloguer, lloguer amb opció a comprar i lloguer convencional, llegir el contracte i entendre les seves parts.

EINES DE COMUNICACIÓ

El correu electrònic Introduïm una manera diferent de comunicar-nos per escrit: el correu electrònic. Podem parlar entre tots de l’ús que fan els alumnes d’aquest mitjà de comunicació: a qui escriuen normalment correus electrònics, quin acostuma a ser el contingut general dels correus... Podem aprofitar per  fer una reflexió sobre l’ús responsable del correu electrònic, així com d’internet. Per realitzar l’activitat en primer lloc, els alumnes han de llegir què és un correu electrònic i com redactar-lo. Seguidament hauran de llegir el correu electrònic que una noia ha escrit. Posteriorment, caldrà que ordenin els fragments de la resposta a aquest correu electrònic. Un cop acabada aquesta part de l’activitat, hauran de respondre un seguit de preguntes relacionades amb els dos correus.

La carta En aquesta activitat treballarem la carta, les seves parts, la seva estructura,... Per treballar-la primer es presentarà una carta i un sobre ja escrits i hauran de contestar un seguit de preguntes. Després es mostrarà l’estructura que segueix una carta per finalment poder-la realitzar  (tant la carta com el sobre) i enviar-la a algun company.

La sol·licitud Per treballar la sol·licitud presentarem una pauta de com realitzar la sol·licitud, pas a pas, la seva estructura, l’explicació de cadascuna de les parts.... Per aclarir tots aquests continguts es mostren dos exemples, un per demanar la participació en un concurs i un altre per sol·licitar la convalidació de crèdits. Per posar en pràctica aquests continguts els alumnes hauran bé de sol·licitar a l’ajuntament de Barcelona realitzar un concert durant les festes de la Mercè en la plaça Sant Jaume. O bé sol·licitar a l’ajuntament de Tordera participar en la fira del Ram i muntar un estand.

NORMES

Els centres de pírcings En aquesta activitat intentarem esbrinar què saben els nostres alumnes sobre el tema dels pírcing, si coneixen algú que en porti o bé si ells/es en porten, quins inconvenients poden tenir... Per desenvolupar l’activitat repartirem l’activitat 1 i demanarem als alumnes que siguin pacients i reflexius, que llegeixin bé l’enunciat, l’interpretin i responguin les preguntes, cadascú al seu full de respostes. Necessitaran tenir a prop fonts de documentació (diccionaris, enciclopèdies, internet...) per tal de poder fer recerca. Es convenient realitzar les activitats en parelles de treball perquè així parlin del tema, raonin, discuteixin les respostes i arribin a acords; cal que cada alumne respongui en el seu full de treball, però les respostes han de ser consensuades amb la seva parella. Durant l’activitat es combinen preguntes de resposta oberta i preguntes de resposta tancada. Algunes respostes es poden extreure del text, d’altres per deducció, o bé relacionant coneixements. Els alumnes hauran de buscar informació sobre el significat d’algunes paraules al diccionari, enciclopèdies, internet... Per últim, hauran de fer un llistat d’aspectes a tenir en compte abans de fer-se un pircing per tal d’evitar la transmissió de malalties o infeccions. Un cop hagin acabat la feina es farà una correcció global amb l’objectiu de clarificar conceptes, verificar respostes i reconduir errors.

Prevenció d'incendis En aquesta activitat establirem un diàleg sobre el perill del foc i la necessitat de tenir uns coneixements mínims sobre com cal actuar i quines són les normes de prevenció. Per realitzar l’activitat cada alumnes ha de llegir detingudament les normes i assegurar-se que les entén. A continuació haurà de respondre a una sèries de preguntes de resposta oberta en les quals haurà d’activar el seu sentit cr´tic i reflexiu. Per útlm haurà de triar la resposta correcta d’una sèrie de preguntes clau i que són un resum de les accions que s’han de seguir en cas d’incendi. Un cop hagin acabat la feina es farà una correcció global amb l’objectiu de clarificar conceptes, verificar respostes i reconduir errors.

Paintball En aquesta activitat parlarem sobre els entreteniments i els jocs i en concret, per fer referència al paintball, esbrinar si coneixen el joc i si hi ha jugat mai. En tot moment demanarem als alumnes que siguin crítics i que expressin la seva opinió sobre aquest joc: si és divertit, violent,... Per desenvolupar l’activitat cada alumne ha de llegir detingudament el text i assegurar-se que l’entén. A continuació haurà d’encerclar la resposta correcta d’una sèrie de preguntes de resposta tancada. Per últim haurà de completar un quadre que recull els aspectes més rellevants del joc. Un cop hagin acabat la feina es farà una correcció global amb l’objectiu de clarificar conceptes, verificar respostes i reconduir errors.

ENTRADES I TIQUETS

Bitllet de metro En aquesta activitat cal activar els coneixements previs dels alumnes i parlar sobre el transport públic, la compra de tiquets i abonaments, les dades que ha de contenir un tiquet, el significat de paraules com: llarg i curt recorregut, tarifa general, títol esgotat, zones… Per realitzar l’activitat repartirem la fitxa i deixarem que la resolguin els alumnes individualment. Cada alumne haurà d’observar detingudament el tiquet. A continuació hauran de relacionar amb fletxes el nom del transport amb el símbol. Després hauran de respondre na sèrie de preguntes relacionades amb la informació que surt al bitllet. Finalment hauran de relacionar amb fletxes una sèrie de paraules (lligades al món del transport públic i els tiquets) amb el seu significat. Es pot fer una correcció en grup o individual.

Bitllet de tren S’ha d’intentar activar els coneixements previs i parlar el transport públic, la compra de tiquets i abonaments, les dades que ha de contenir un tiquet, el significat de paraules com: llarg i curt recorregut, tarifa general, títol esgotat, zones... Es desenvoluparan tres activitats: Per a la primera activitat es demanarà a l’alumne que observi detingudament el bitllet de tren. Cal que es fixi en els detalls i intenti entendre a què fa referència cadascuna de les dades que hi surten. En primer lloc, ha d’observar la part del davant del bitllet i respondre a una sèrie de preguntes, de resposta curta. A continuació, se’ls demana que observin la part del darrere i responguin les preguntes. A la segona repartirem un plànol a color i analitzarem el que veuen, com s’interpreta.... Es parlarà de la llegenda i s’elaborarà diferents recorreguts. La consigna que cal donar a cada grup, en primer lloc, és la de fer una bona observació del plànol: adonar-se del recorregut que fa cada línia, del número de línies, de les connexions... Han de fixar-se en el codi, interpretar-lo i localitzar en el plànol els diferents símbols. Quan hagin fet la observació hauran de respondre les preguntes en grup, tot i que cada alumne ho resoldrà, individualment, en el seu full de respostes. Cal que la resposta sigui la mateixa i, per tant, hauran de discutir i arribar a un acord. Finalment, l’última activitat a partir de tres horaris, l’horari d’autobusos, el de tren i el de les classes del centre, els alumnes hauran de planificar diferents situacions, interpretant els horaris de manera individual i conjunt.

Exposicions i entrades  En aquesta activitat caldrà esbrinar què saben els alumnes sobre la Fira de Mostres de Barcelona. Es pot fer una mica d’història, parlar dels seus orígens (l’Exposició Universal del 1888), etc. Per desenvolupar l’activitat els alumnes primer hauran d’observar l’entrada de la Fira de Barcelona i fixar-se en totes les dades. En el primer exercici hauran de deduir la definició de “Fira de Barcelona” escollint una de les dues definicions que es donen. Després hauran de respondre preguntes curtes extraient la informació de l’entrada. Com que l’entrada hi ha unes sigles que corresponen a una paraula en anglès, per resoldre la pregunta número 4 els alumnes necessitaran utilitzar el diccionari d’anglès. Per acabar aquesta, hauran de completar el quadre que analitza les dades de la promoció. Finalment hauran d’observar detingudament les quatre entrades, a continuació hauran de respondre les preguntes que es plantegen. Les tres primeres preguntes les podran respondre activant els seus coneixements previs: caldrà que agrupin les entrades per temes (esportius i musicals), que indiqui la manera o mitjançant quin servidor s’han aconseguit les entrades i que escrigui el nom dels patrocinadors. Després hauran de completar un quadre de doble entrada, tenint en compte les dades de cadascuna de les entrades. Per últim hauran de respondre una pregunta d’opinió personal i resoldre un petit problema matemàtic. Es pot fer una correcció en grup o individual.

PLÀNOLS

Interpretem plànols de Tordera i Roma Aquesta activitat permet parlar de moltes coses segons el moment o bé segons els coneixements que es vulgui relaciona  o activar. Es pot parlar de la distribució de les ciutats, si resulta fàcil perdre’s o no, sobre quina podria ser la millor distribució per tal d’ajudar a orientar-nos... Es pot parlar dels diferents barris del poble i investigar què en saben els alumnes...   Per desenvolupar l’activitat entregarem dues fitxes, una sobre la població de Tordera  i l’altre sobre Roma i demanarem als alumnes que la resolguin individualment. Cal posar al seu abast documentació o internet, per tal que puguin resoldre l’última pregunta on se’ls demana que facin una recerca. La correcció entre tot el grup pot ser molt efectiva perquè siguin conscients del que saben i de quins són els coneixements que han de organitzar.

HORARIS

L’agenda En aquesta activitat parlarem de la importància de fer ús de l’agenda per tal d’organitzar-se les tasques setmanals. Cal que valorin els beneficis que els suposarà apuntar els deures i les feines a l’agenda per tal de no oblidar-se de res. Per realitzar l’activitat els alumnes hauran de situar a les pàgines d’una agenda escolar setmanal les tasques indicades a les frases situades a sota. Després caldrà que responguin tres preguntes relacionades amb les tasques que ja estaven apuntades a l’agenda.

Programació de televisió Entre tots observarem les graelles amb els horaris de les programacions d’aquestes cadenes de televisió. Podem engegar un debat sobre la televisió: què ens agrada veure, quantes hores a la setmana veiem la televisió, quines cadenes es miren més a casa. Per desenvolupar l’activitat els alumnes, per parelles, hauran de respondre preguntes relacionades amb els horaris de diferents programes i canals de televisió, així com realitzar una activitat de “veritat” o “mentida” en relació als programes i els seu contingut.

,

ELS GRÀFICS

Gràfics En aquesta activitat parlarem dels gràfics: la seva utilitat, qui els fa, qui els utilitza normalment, de quins temes es poden fer, les diferents maneres de fer-los... Per treballar els gràfics ho farem a partir de dos temes. El primer sobre el perill del tabac. En aquest podem parlar de tabac en general i de les campanyes que coneixen i que han servit per conscienciar a la gent dels perills de fumar. Primer de tot presentarem la fitxa i parlarem una mica de la gràfica i del que representa. Ajudarem als alumnes a esbrinar quins aspectes deuen tractar cadascun dels materials registrats a la gràfica. A continuació hauran de fer un llistat dels materials que s’han utilitzat durant la campanya i ordenar-los en ordre ascendent, segons el nombre d’exemplars repartits. Després hauran d’encerclar la resposta correcte d’una sèrie de preguntes tancades i finalment, fer un càlcul del nombre total d’exemplars repartits durant la campanya i explicar el significat de l’expressió: “portar una vida sana”. Per continuar hauran de llegir un text sobre les conseqüències del tabac, contestar les respectives preguntes i calcular les despeses d’un fumador. Finalment es farà una correcció global; d’aquesta manera es podran resoldre els dubtes, verificar respostes i corregir errors. En la següent activitat demanarem als alumnes que parlin del canvi a ESO: les expectatives, les pors, les il•lusions, les semblances i diferències entre centres públics, privats o concertats.... Per a realitzar-la els alumnes hauran d’observar amb atenció el gràfic, la llegenda i interpretar les dades que es proporcionen. A continuació, cal que responguin les preguntes de resposta oberta que es plantegen. La informació la podran extreure del gràfic i de la llegenda, però també caldrà que facin interpretacions i deduccions.

SEGURS

Segur de l’automòbil Al llarg de les diverses activitats sobre segurs treballarem el seu concepte i la seva importància. En aquesta activitat concretament, es descriurà la utilitat del segur del cotxe, la tipologia de segurs, com es determina el preu del segur, els protagonistes d’un segur,... Finalment, es realitzarà una última activitat. En aquesta hauran de simular les preguntes què realitza una asseguradora quan es vol contractar un segur.  També es podrà obrir un debat amb alumnes del per què de preguntes de l’asseguradora, com per exemple, el sexe, l’estat civil, l’edat...

Segur de moto En aquesta activitat treballarem: què és un segur de moto, el tipus de segur que et convé escollir segons les necessites, la comparativa dels tipus d’assegurances, la importància de portar casc i de com emplenar un part d’accident. Per posar en pràctica aquests conceptes es poden obrir debats amb tots els alumnes sobre el tipus d’assegurances que escolliria cadascú, la rellevància que donen aquests al cas,... Finalment es proposa una última activitat, que és la d’emplenar un part d’accident a partir d’una situació de col·lisió entre una moto i un cotxe.

Segur mèdic Es tractarà molt per sobre les assegurances mediques: que són i la tipologia existent. En aquesta activitat ens centrarem més en el debat dels alumnes sobre els serveis d’assistència sanitària pública: què en pensen, que creuen que cal millorar, que opinen sobre la política sanitària d’altres països. Per tant, s’ha d’intentar en tot moment motivar la participació dels alumnes i l’obertura de preguntes i d’altres debats que puguin sorgir, però sempre orientant als alumnes cap a la realitat que estem vivint i moltes de les situacions que estan sorgint a l’actualitat, per exemple portant diaris que parlin de la sanitat pública.

Segur de la llar En aquesta activitat treballarem les assegurances de la llar. Com en el cas de les assegurances mediques, aquestes també les treballarem molt per sobre. Per tant, es fa una breu explicació del que són, de les tipologies i del que cobreixen aquestes. Per continuar els alumnes han de respondre tres preguntes sobre el text. Finalment es proposà fer un debat a partir del terratrèmol de Lorca i les conseqüències de la gent que no tenia cap segur quan va succeir. Per obrir el debat es suggereix tres preguntes, però es pot orientar cap a un altre punt de vista que els alumnes els interessi més.

EL MÓN DEL TREBALLADOR

Relacions laborals Per encetar aquest nou tema abans de tot estudiarem que són les relacions laborals. Per tal de fer més entenedor i dinàmic els conceptes es dividiran en dos grups, en cadascun d’ells trobarem una breu descripció i tres activitats: El treball, que és i les tipologies existents. Per posar en pràctica aquest conceptes es realitzaran diverses activitats: -          Analitzar si la prestació de treball d’un voluntari de la Creu Roja reuneix els requisits de la relació laboral i comprovar si està entre les relacions laborals especials o no laborals. -          Determinar el grau de parentiu i comprovar si és una relació familiar exclosa del Dret Laboral. El Dret, es descriurà que és el dret, el dret Laboral i els drets i deures del treballador. Les activitats que és realitzaran seran: -          Aclarir un cas pràctic sobre discriminació de sexe i de desconeixement de les treballadores dels seus drets. -          Determinar les conseqüències de l’incompliment dels deures d’un treballador d’un cas pràctic   en concret. -          Descobrir quin dret ha vulnerat un empresari en un cas pràctic.

Contracte de treball Per continuar treballarem el contracte laboral, segmentat en les següents parts: Què és un contracte laboral, els elements del contracte, les persones implicades i les limitacions per a contractar i treballar. Les activitats que es proposen són sobre dos casos pràctics: -       Determinar si hi ha una relació laboral. -       Aclarir la contractació d’un jove de 16 anys no emancipat. Altres elements del contracte: la forma, el continguts, la nul·litat i el període de prova. Per aquests conceptes es realitzaran la següent activitat. -       Identificar, enumerar i analitzar els elements d’una contractació. Per acabar es treballarà els diferents tipus de contractes existents. Les activitats proposades són: -       Identificar el tipus de contracte de treball d’un cas pràctic analitza’n els diferents elements. -       Aclarir quin tipus de contracte fa referència un cas pràctic sobre contractes eventuals.

Jornada laboral En aquesta activitat els conceptes que treballarem seran: la jornada laboral, les hores extraordinàries, els horaris de treball i els descansos laborals. Les activitats que es proposen per posar en pràctica els conceptes són: -       Raonar sobre un cas pràctic sobre el descans entre jornades -       Argumentar l’actuació d’una empresa sobre l’increment d’hores setmanals. -       Determinar la rotació obligatòria d’una empresa de 35 hores setmanals. -       Aclarir els dies de vacances d’un cas pràctic

Salari En aquesta activitat treballarem per un costat el salari i per un altre la nòmina. En el salari treballarem el què és la seva estructura i les garanties del salari. L’activitat que s’ha destinat per desenvolupar aquest tema és: calcular el salari anual d’un cas pràctic i l’increment del salari al posterior augment del SMI. En la nòmina treballarem el què és i de com es calculen les bases de cotització. Les activitats destinades constaran de realitzar una nòmina a partir d’un cas pràctic i de calcular les pagues extres d’un altre cas.

Recerca de feina Ens endinsem en el tema de la recerca de feina. Per un costat treballarem el mercat laboral  (què es i les polítiques d’ocupació) i l’autoorientació professional (Procés d’anàlisi de les característiques personals). Per posar en pràctica aquests conceptes els alumnes hauran de descriure els conceptes de mercat laboral, definir les dificultats d’un jove en buscar la seva primera feina, elaborar un coneixement de les capacitats d’un cas pràctic i el del propi alumne. Un segon bloc de recerca de feina on s’inclou, mètodes de recerca de feina i com respondre: mitjançant el currículum (tipologia del currículum, estructura, plantilles i exemples) i la carta de presentació (estructura, suggeriments i exemples). I un tercer bloc sobre l’entrevista. En aquest apartat treballarem (per a què serveix?, estructura, consells per abans de l’entrevista i durant, regles de comunicació verbal i no verbal,  consells per ser ben valorat/da i exemple de preguntes). Les activitats que es proposen es realitzar un currículum, una carta de presentació i una entrevista entre companys a partir dels exemples de preguntes que es donen.

TÈCNIQUES D’ESTUDI En aquesta activitat treballarem el resum i l’esquema. En els dos temes s’especifica el que són, com realitzar-los, tipologies, suggeriments i exemples. Per treballar aquests conceptes els alumnes hauran de realitzar un esquema i un resum de dos textos diferents.

Les següents activitats es planteja com una proposta complementaria al projecte: 

TEMES D’INTERÉS

Futbol S’exposen quinze curiositats de la història del mundial del futbol. Després hauran de assenyalar en un mapa els països que s’han anomenat en el text.

Motor S’explica la importància de la conducció eficient i per tant de com podem estalviar mitjançant la  futura conducció, la revisió del bon estat de les peces del nostre cotxe i altres punts a tenir en compte.

Ciclisme Es redacta les diversos tipologies d’esports relacionats amb la bicicleta  i els tipus de bicicletes que existeixen. Posteriorment es suggereixen unes activitats on a partir de la informació donada han de relacionar el nom de la bicicleta i la imatge corresponent.

Motrocros S’explica el què és el motocròs i  es fa un breu repàs del seu origen i de com va sorgir.

En cadascun dels temes s’inclou l’avaluació per avaluar als alumnes respecte els conceptes que s’han treballat.