CONCLUSIONS FINALS

Fent un breu recorregut pel meu projecte crec que aquestes pràctiques  m’han permès obtenir més informació i crear activitats que permetin una major implicació dels alumnes i un apropament personalitzat d’aquests.  Sobretot, una sensació que m’ha envoltat durant totes les pràctiques, es què en moltes ocasions, tant els pares, els tutors o inclús l’equip directiu demanen solucions rapides a la psicopedagoga o fins i tot delegen moltes responsabilitats a aquestes esperant que les intervencions que realitzin siguin efectives i definitives i a curt termini, quant la majoria d’intervencions cal un temps bastant llarg.

Segons el meu pare, en la resolució de qualsevol problemàtica cal tenir en compte la doble dimensió en la que es troba contextualitzada, la pràctica de l’ensenyament i la realitat quotidiana (situació familiar, personalitat dels alumnes, vincle entre tutor i jove...), i el marc globalitzador de la dinàmica del procés d’ensenyament i aprenentatge. Molts cops els docents s’obliden de la realitat que envolta a l’alumne i que afecta en els seus estudis i metodologia de l’aprenentatge.

En quant a les famílies, crec que haurien d’implicar-se més, cert que cal tenir en compte que hi ha situacions de destructuració familiar i greus problemes i que són temes a debatre a part, però en els casos on aparentment no hi ha cap problemàtica greu aquestes haurien d’interaccionar més amb les escoles i proporcionar la informació necessària per elaborar un pla i un treball conjunt entre casa i escola, ja que ells no seran especialistes en pedagogies (que per això està la figura de l’equip psicopedagògic) però si que ho són en el seus fills, en el seu desenvolupament, en el progrés en la seva intimitat, la personalitat, els èxits i els fracassos... perquè en la sessions que es desenvolupen amb l’alumne dins de l’aula d’educació especial no es poden arribar a veure totes aquestes característiques i que són importantíssimes per saber actuar, sobretot en trastorns com l’autisme o d’Asperger.

El meu procés durant les pràctiques ha assumit un aprenentatge molt més elevat que la simple adquisició de coneixement, ja que a més he adquirit aprenentatges col·laboratius i significatius i un avenç en la meva formació com a persona en aquesta societat, evitament que no hauria estat possible sense una formació teòrica que he tingut que posar en pràctica en continues ocasions i en la llibertat i facilitat que m’ha proporcionar la psicopedagoga a l’hora de participar, opinar i prendre decisions. Per això m’agradaria donar les gràcies en especial a aquesta, ja que he pogut aprendre i m’ha orientat de manera desinteressada durant la meva estada en el centre, perquè de ben segur que l’aprenentatge hauria estat molt diferent amb una altre persona. D’igual forma donar les gràcies a l’equip docent i directiu, que encara que no he tingut molta relació m’han acceptat i fins i tot alguns m’han facilitat la incorporació i participació de la vida al centre.

Un dels grans problemes amb el que m’he trobar ha estat ajustar el meu projecte a la situació real dels alumnes, de la psicopedagoga i del centre. No ha estat una tasca fàcil, ja que els interessos dels uns i dels altres no sempre eren correspostos. Per tant, he hagut de realitzar activitats que partissin dels gustos dels joves, que alhora complissin  les necessitats dels mestres i de la psicopedagoga i es regeix pels requisits del currículum. Això m’ha fet adonar-me que com a psicopedagog cal tenir en compte moltes coses, l’actitud del professorat, la realitat que envolta a cadascun dels alumnes, les famílies i la manera adequada de com apropar-nos a elles.

Els punts negatius que caldria puntuar en el meu projecte seria el compliment de les dates que es varen programar en la proposta del projecte. Per tant, s’ha modificat contínuament la temporalització del projecte, a més en cada sessió es va programar realitzar una activitat, però a causa dels debats entre els alumnes i la interventora (jo) algunes s’han allargat i no s’ha pogut acabar de fer l’activitat. Tot i així valoro aquest punt com positiu, perquè significa que els alumnes han participat i s’han interessat.

Però a pesar d’aquest punt negatiu puc dir que aquest projecte és una eina necessària i pràctica i que de ben segura que serà utilitzada durant molt anys, encara que a dia d’avui és molt aviat per veure els resultats, si s’ha observat un petita milloria respecte a l’interès i participació dels alumnes. Crec que aquest projecte és el principi d’un llarg camí, que caldrà continuar, modificar i avançant, però imprescindible i necessari, per tal de poder millorar i ajudar als alumnes desencaminats.

Finalment voldria reflexionar sobre la importància de la figura del psicopedagog/a. Crec que són una peça important i imprescindible dins un centre escolar, ja que tant l’equip docent i directiu com les famílies necessiten accés a especialistes en aquesta àrea,  proporcionar explicacions, estratègies, informació,...d’igual forma que els recursos i programes per a àrees especifiques d’interès.

Penso que no només cal que desenvolupi una tasca d’orientador, instructor, creador,... la seva tasca va molt més enllà de tot allò que em aprés al llarg dels estudis de Psicopedagogia, sobretot en l’àmbit de l’educació no formal, cal un continu procés d’aprenentatge i adaptació en cada alumne i en el seu món.  Cal remarca a aquesta dificultat que a més a més actualment encara no esta definida el paper del psicopedagog dins el centre escolar, ja que com he dit anteriorment a vegades es delegen tasques que no es pertoquen.

Ara només queda seguir avançant i assumir els reptes amb l’objectiu d’ajudar a aquells alumnes i infants que ho necessitin en base a tot allò que he aprés i amb el que seguiré aprenent.