CONCLUSIONS FINALS
Fent un breu recorregut pel meu projecte crec
que aquestes pràctiques m’han permès
obtenir més informació i crear activitats que permetin una major implicació
dels alumnes i un apropament personalitzat d’aquests. Sobretot, una sensació que m’ha envoltat
durant totes les pràctiques, es què en moltes ocasions, tant els pares, els
tutors o inclús l’equip directiu demanen solucions rapides a la psicopedagoga o
fins i tot delegen moltes responsabilitats a aquestes esperant que les intervencions
que realitzin siguin efectives i definitives i a curt termini, quant la majoria
d’intervencions cal un temps bastant llarg.
Segons el meu pare, en la resolució de qualsevol
problemàtica cal tenir en compte la doble dimensió en la que es troba
contextualitzada, la pràctica de l’ensenyament i la realitat quotidiana
(situació familiar, personalitat dels alumnes, vincle entre tutor i jove...), i
el marc globalitzador de la dinàmica del procés d’ensenyament i aprenentatge.
Molts cops els docents s’obliden de la realitat que envolta a l’alumne i que
afecta en els seus estudis i metodologia de l’aprenentatge.
En quant a les famílies, crec que haurien d’implicar-se
més, cert que cal tenir en compte que hi ha situacions de destructuració
familiar i greus problemes i que són temes a debatre a part, però en els casos
on aparentment no hi ha cap problemàtica greu aquestes haurien d’interaccionar
més amb les escoles i proporcionar la informació necessària per elaborar un pla
i un treball conjunt entre casa i escola, ja que ells no seran especialistes en
pedagogies (que per això està la figura de l’equip psicopedagògic) però si que
ho són en el seus fills, en el seu desenvolupament, en el progrés en la seva intimitat,
la personalitat, els èxits i els fracassos... perquè en la sessions que es desenvolupen
amb l’alumne dins de l’aula d’educació especial no es poden arribar a veure
totes aquestes característiques i que són importantíssimes per saber actuar,
sobretot en trastorns com l’autisme o d’Asperger.
El meu procés durant les pràctiques ha assumit
un aprenentatge molt més elevat que la simple adquisició de coneixement, ja que
a més he adquirit aprenentatges col·laboratius i significatius i un avenç en la
meva formació com a persona en aquesta societat, evitament que no hauria estat
possible sense una formació teòrica que he tingut que posar en pràctica en
continues ocasions i en la llibertat i facilitat que m’ha proporcionar la
psicopedagoga a l’hora de participar, opinar i prendre decisions. Per això m’agradaria
donar les gràcies en especial a aquesta, ja que he pogut aprendre i m’ha
orientat de manera desinteressada durant la meva estada en el centre, perquè de
ben segur que l’aprenentatge hauria estat molt diferent amb una altre persona.
D’igual forma donar les gràcies a l’equip docent i directiu, que encara que no
he tingut molta relació m’han acceptat i fins i tot alguns m’han facilitat la incorporació
i participació de la vida al centre.
Un dels grans problemes amb el que m’he trobar
ha estat ajustar el meu projecte a la situació real dels alumnes, de la
psicopedagoga i del centre. No ha estat una tasca fàcil, ja que els interessos
dels uns i dels altres no sempre eren correspostos. Per tant, he hagut de
realitzar activitats que partissin dels gustos dels joves, que alhora complissin
les necessitats dels mestres i de la
psicopedagoga i es regeix pels requisits del currículum. Això m’ha fet
adonar-me que com a psicopedagog cal tenir en compte moltes coses, l’actitud
del professorat, la realitat que envolta a cadascun dels alumnes, les famílies i
la manera adequada de com apropar-nos a elles.
Els punts negatius que caldria puntuar en el
meu projecte seria el compliment de les dates que es varen programar en la proposta
del projecte. Per tant, s’ha modificat contínuament la temporalització del
projecte, a més en cada sessió es va programar realitzar una activitat, però a
causa dels debats entre els alumnes i la interventora (jo) algunes s’han
allargat i no s’ha pogut acabar de fer l’activitat. Tot i així valoro aquest
punt com positiu, perquè significa que els alumnes han participat i s’han interessat.
Però a pesar d’aquest punt negatiu puc dir que
aquest projecte és una eina necessària i pràctica i que de ben segura que serà
utilitzada durant molt anys, encara que a dia d’avui és molt aviat per veure
els resultats, si s’ha observat un petita milloria respecte a l’interès i
participació dels alumnes. Crec que aquest projecte és el principi d’un llarg
camí, que caldrà continuar, modificar i avançant, però imprescindible i
necessari, per tal de poder millorar i ajudar als alumnes desencaminats.
Finalment voldria reflexionar sobre la importància
de la figura del psicopedagog/a. Crec que són una peça important i imprescindible
dins un centre escolar, ja que tant l’equip docent i directiu com les famílies necessiten
accés a especialistes en aquesta àrea, proporcionar explicacions, estratègies,
informació,...d’igual forma que els recursos i programes per a àrees
especifiques d’interès.
Penso que no només cal que desenvolupi una
tasca d’orientador, instructor, creador,... la seva tasca va molt més enllà de
tot allò que em aprés al llarg dels estudis de Psicopedagogia, sobretot en l’àmbit
de l’educació no formal, cal un continu procés d’aprenentatge i adaptació en
cada alumne i en el seu món. Cal remarca
a aquesta dificultat que a més a més actualment encara no esta definida el
paper del psicopedagog dins el centre escolar, ja que com he dit anteriorment a
vegades es delegen tasques que no es pertoquen.
Ara només queda seguir avançant i assumir els
reptes amb l’objectiu d’ajudar a aquells alumnes i infants que ho necessitin en
base a tot allò que he aprés i amb el que seguiré aprenent.
El seguiment del diari ha estat del tot irregular i insuficicnet. Em sap greu però no em permet avaluar-lo positivament.
ResponderEliminar