CONCLUSIONS FINALS

Fent un breu recorregut pel meu projecte crec que aquestes pràctiques  m’han permès obtenir més informació i crear activitats que permetin una major implicació dels alumnes i un apropament personalitzat d’aquests.  Sobretot, una sensació que m’ha envoltat durant totes les pràctiques, es què en moltes ocasions, tant els pares, els tutors o inclús l’equip directiu demanen solucions rapides a la psicopedagoga o fins i tot delegen moltes responsabilitats a aquestes esperant que les intervencions que realitzin siguin efectives i definitives i a curt termini, quant la majoria d’intervencions cal un temps bastant llarg.

Segons el meu pare, en la resolució de qualsevol problemàtica cal tenir en compte la doble dimensió en la que es troba contextualitzada, la pràctica de l’ensenyament i la realitat quotidiana (situació familiar, personalitat dels alumnes, vincle entre tutor i jove...), i el marc globalitzador de la dinàmica del procés d’ensenyament i aprenentatge. Molts cops els docents s’obliden de la realitat que envolta a l’alumne i que afecta en els seus estudis i metodologia de l’aprenentatge.

En quant a les famílies, crec que haurien d’implicar-se més, cert que cal tenir en compte que hi ha situacions de destructuració familiar i greus problemes i que són temes a debatre a part, però en els casos on aparentment no hi ha cap problemàtica greu aquestes haurien d’interaccionar més amb les escoles i proporcionar la informació necessària per elaborar un pla i un treball conjunt entre casa i escola, ja que ells no seran especialistes en pedagogies (que per això està la figura de l’equip psicopedagògic) però si que ho són en el seus fills, en el seu desenvolupament, en el progrés en la seva intimitat, la personalitat, els èxits i els fracassos... perquè en la sessions que es desenvolupen amb l’alumne dins de l’aula d’educació especial no es poden arribar a veure totes aquestes característiques i que són importantíssimes per saber actuar, sobretot en trastorns com l’autisme o d’Asperger.

El meu procés durant les pràctiques ha assumit un aprenentatge molt més elevat que la simple adquisició de coneixement, ja que a més he adquirit aprenentatges col·laboratius i significatius i un avenç en la meva formació com a persona en aquesta societat, evitament que no hauria estat possible sense una formació teòrica que he tingut que posar en pràctica en continues ocasions i en la llibertat i facilitat que m’ha proporcionar la psicopedagoga a l’hora de participar, opinar i prendre decisions. Per això m’agradaria donar les gràcies en especial a aquesta, ja que he pogut aprendre i m’ha orientat de manera desinteressada durant la meva estada en el centre, perquè de ben segur que l’aprenentatge hauria estat molt diferent amb una altre persona. D’igual forma donar les gràcies a l’equip docent i directiu, que encara que no he tingut molta relació m’han acceptat i fins i tot alguns m’han facilitat la incorporació i participació de la vida al centre.

Un dels grans problemes amb el que m’he trobar ha estat ajustar el meu projecte a la situació real dels alumnes, de la psicopedagoga i del centre. No ha estat una tasca fàcil, ja que els interessos dels uns i dels altres no sempre eren correspostos. Per tant, he hagut de realitzar activitats que partissin dels gustos dels joves, que alhora complissin  les necessitats dels mestres i de la psicopedagoga i es regeix pels requisits del currículum. Això m’ha fet adonar-me que com a psicopedagog cal tenir en compte moltes coses, l’actitud del professorat, la realitat que envolta a cadascun dels alumnes, les famílies i la manera adequada de com apropar-nos a elles.

Els punts negatius que caldria puntuar en el meu projecte seria el compliment de les dates que es varen programar en la proposta del projecte. Per tant, s’ha modificat contínuament la temporalització del projecte, a més en cada sessió es va programar realitzar una activitat, però a causa dels debats entre els alumnes i la interventora (jo) algunes s’han allargat i no s’ha pogut acabar de fer l’activitat. Tot i així valoro aquest punt com positiu, perquè significa que els alumnes han participat i s’han interessat.

Però a pesar d’aquest punt negatiu puc dir que aquest projecte és una eina necessària i pràctica i que de ben segura que serà utilitzada durant molt anys, encara que a dia d’avui és molt aviat per veure els resultats, si s’ha observat un petita milloria respecte a l’interès i participació dels alumnes. Crec que aquest projecte és el principi d’un llarg camí, que caldrà continuar, modificar i avançant, però imprescindible i necessari, per tal de poder millorar i ajudar als alumnes desencaminats.

Finalment voldria reflexionar sobre la importància de la figura del psicopedagog/a. Crec que són una peça important i imprescindible dins un centre escolar, ja que tant l’equip docent i directiu com les famílies necessiten accés a especialistes en aquesta àrea,  proporcionar explicacions, estratègies, informació,...d’igual forma que els recursos i programes per a àrees especifiques d’interès.

Penso que no només cal que desenvolupi una tasca d’orientador, instructor, creador,... la seva tasca va molt més enllà de tot allò que em aprés al llarg dels estudis de Psicopedagogia, sobretot en l’àmbit de l’educació no formal, cal un continu procés d’aprenentatge i adaptació en cada alumne i en el seu món.  Cal remarca a aquesta dificultat que a més a més actualment encara no esta definida el paper del psicopedagog dins el centre escolar, ja que com he dit anteriorment a vegades es delegen tasques que no es pertoquen.

Ara només queda seguir avançant i assumir els reptes amb l’objectiu d’ajudar a aquells alumnes i infants que ho necessitin en base a tot allò que he aprés i amb el que seguiré aprenent.

BIBLIOGRAFIA

-          Espasa, A. (coord.) i altres (2010) Guia del pràcticum de psicopedagogia. Barcelona: UOC.

-         David Jonassen. TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. Barcelona: UOC

-          Mauri, T., Monereo, F., Badia, A. (2004) La pràctica psicopedagògica en educació formal (Volum I). BARCELONA: UOC

-          Aldámiz-Echevarría, Alsinet J.  i altres (2000). Com ens ho fem? Propostes per educar en la diversitat. Barcelona: Graó

-          Andreu, LL.(2010). Diagnòstic en educació. Barcelona: UOC.

-          Casamayor,G. (Coord.). (1998). Cómo dar respuesta a los conflictos. La disciplina en la enseñanza secundaria. Barcelona: Graó.

-          Vaello Orts, Joan. (2011). “Como dar classe a los que no quieren”. Barcelona: Ed. Graó.

-          Mel Levine (2002): “Mentes diferentes, aprendizajes diferentes. Un modelo educativo para desarrollar el potencial individual de cada niño”. Barcelona. Editorial Paidós.

-          Prott, B. (2004). Pedagogia de la motivación. Cómo despertar el deseo de aprender. Narcea Ediciones.

-          Fernandez Sierra, J. (1995). El Trabajo docente y psicopedagógico en educación secundaria. Ediciones Aljibe.

-          Ibàñez, M. (1992). "50 modèles e résumés de textes" de Geneviève Clerc. Belgica. Ed. Marabout.

-          Cáceres, R., Santamaria, N. (2009). A la carta: activitats de comprensió lectora superior. Vic.Edicions Albert, S.L 

-          Terricavras, J. (1998). Atreveix-te a pensar. La utilitat del pensament rigirós en la vida quotidiana. Barcelona. Ediciona La Campana.

WEBS

-          http://www.edualter.org/index.htm

-          http://www.xtec.cat/~mjulia/alumnat/assessor/criteris.htm

-          http://www.efimarket.com

-          http://europa.eu/index_es.htm

-          www.agenciatributa

-          www.oficinadetreball.cat

-         www.20gencat.cat

ACTIVITATS DEL PROJECTE

En aquest apartat trobarem les diverses activitats que aniré elaborant de manera progressiva, posteriorment es farà la valoració de la posada en pràctica:

Activitats per entendre els conceptes sobre:

ENTENDRE LES FACTURES

La llum: L'activitat es realitzarà en un sessió d'una hora i es dividirà en dues parts, un primera formada per preguntes guiades per la moduladora (jo) per incentivar la conversa i perquè els alumnes puguin expressar i pensar. El guió de les preguntes que s'utilitzarà són: -Quines companyies de llum existeixen? -Com es realitza el càlcul del consum estimat? -Què ocorre si l'estimació està malament? -Què hem de fer per reclamar que s'han equivocat? -Què cal tenir en compte abans de reclamar? -Quins són els canals de reclamació? -Quin és el millor format de reclamació? -Com podem estalviar llum? -Mites de l'electricitat. -Drets del consumidor. La segona part serà la més pràctica, ja que amb una factura real buscarem el significat dels termes que surten en les factures, com per exemple la potència, lectura real, lectura estimada,...

L’aigua: En aquesta factura només es realitzarà la part pràctica, ja que els conceptes de l’aigua els tenen bastant clars. Per tant, aquesta activitat es dividirà en dues sessions. La primera activitat consistirà en entendre la factura de l’aigua, en aquesta hi consten dos models de factura, una corresponent a l’empresa Emasagra i una altre a Aqualia. Abans, però podem iniciar una breu conversa sobre amb els joves sobre el que saben referent a la factura. L’altre activitat  consistirà en parla sobre el canvi climàtic, les conseqüències immediates en el nostre país, la sequera, la necessitat d’estalviar aigua... Repartirem un text sobre com estalviar aigua i es demanarà als alumnes que siguin pacients i reflexius, que llegeixin bé l’enunciat, l’interpretin i responguin les preguntes. L’alumne haurà de respodnre les preguntes que es plantegen: algunes les podrà respondre llegint el text, en d’altres caldrà que faci una reflexió personal i expressi la seva opinió sobre el tema. En una de les preguntes l’alumne ha de parlar del clima del nostre país, indicant com són els hiverns, els estius, les èpoques intermèdies, si plou poc, si neva... En l’ultima pregunta l’alumne haurà de completar el quadre indicant què pot fer per estalviar aigua. Per acabar aquesta tercera activitat un cop hagin acabat la feina es farà una correcció global amb l’objectiu de clarificar conceptes, verificar respostes i reconduir errors.   Per augmentar la significativitat de l’activitat es pot demanar als alumnes que portin una factura de casa seva.

El gas: D’igual forma que en la factura de l’aigua en aquesta també es treballarà la lectura d’una factura real del gas. Aquesta sessió durarà al voltant de mitjà hora.

Etiquetatge energètic: En aquest últim cas l’activitat estarà enfocada al diàleg i la conversa. Per tant es parlarà en base a unes preguntes obertes utilitzades com a guió de l’etiquetatge: - És obligatoria l'ús d'etiquetes en els electrodomèstics? - És igual per a tots els països? - Quina escala de lletres trobem? Quants color i lletres hi ha? - Creieu que arribaran tots els electrodomèstics a estar en la categoria més alta? - Tots els electrodomèstics tenen la mateixa escala? Aquestes preguntes es traballaram sobre una imatge de l'etiquetatge. Finalment s'obrirà un debat per parlar de la valoració dels alumnes respecte aquest etiquetatge. Aquesta sessió durarà al voltant de mitjà hora.

El mòbil En aquesta activitat introduïm el treball amb una factura de telèfon mòbil. Podem demanar als alumnes que portin alguna factura de casa (amb el consentiment dels pares), per tal de comparar-la amb la que treballaran. Aquesta activitat és dividirà en tres parts, una primera on  els alumnes han de llegir el text de com entendre una factura de mòbil i fixar-se en la factura de telèfon mòbil. Una segona on caldrà que facin una recerca d’informació i que completin una graella, pintin un calendari i responguin algunes preguntes. Posteriorment podem comparar la factura que hem treballat amb les que han dut de casa. Finalment hauran de fer una reflexió sobre les ofertes que fan les companyies mòbils: recordarem als alumnes que hem de llegir totes les condicions de l’oferta, assessorar-nos bé sobre la “lletra petita”, consultar algú que hi entengui... Caldrà que els recordem que l’objectiu de les ofertes i de la publicitat és vendre i cal que siguem crítics i fem un consum responsable. Per realitzar aquesta darrera activitat hauran de completar una graella comparativa de tres ofertes  que proposa una casa de telefonia i connexió a internet. Posteriorment caldrà que llegeixin les necessitats de les tres persones que volen contractar els serveis d’aquesta empresa i decidir quin és la millor oferta per a cadascun d’ells

COMPRAR O LLOGAR?

La hipoteca: L’activitat anirà orientada a entendre els conceptes bàsics d’una hipoteca amb l’explicació de les paraules claus, els costos que suposa comprar una hipoteca i d’un exemple de contractació. L’activitat no consta de cap part pràctica, sinó que el que s’intenta és conversa per arribar entendre la complexitat d’una hipoteca i tot allò que l’envolta.

Lloguer: L’activitat estarà seqüenciada en dues parts, un primera on es debatrà sobre si prefereixen llogar o comprar un pis, quins avantatges i inconvenients pensen que suposa llogar un pis, les seves despeses que suposa, com extingir el contracte de lloguer, .... I després amb l’exemplificació dels dos tipus de lloguer, lloguer amb opció a comprar i lloguer convencional, llegir el contracte i entendre les seves parts.

EINES DE COMUNICACIÓ

El correu electrònic Introduïm una manera diferent de comunicar-nos per escrit: el correu electrònic. Podem parlar entre tots de l’ús que fan els alumnes d’aquest mitjà de comunicació: a qui escriuen normalment correus electrònics, quin acostuma a ser el contingut general dels correus... Podem aprofitar per  fer una reflexió sobre l’ús responsable del correu electrònic, així com d’internet. Per realitzar l’activitat en primer lloc, els alumnes han de llegir què és un correu electrònic i com redactar-lo. Seguidament hauran de llegir el correu electrònic que una noia ha escrit. Posteriorment, caldrà que ordenin els fragments de la resposta a aquest correu electrònic. Un cop acabada aquesta part de l’activitat, hauran de respondre un seguit de preguntes relacionades amb els dos correus.

La carta En aquesta activitat treballarem la carta, les seves parts, la seva estructura,... Per treballar-la primer es presentarà una carta i un sobre ja escrits i hauran de contestar un seguit de preguntes. Després es mostrarà l’estructura que segueix una carta per finalment poder-la realitzar  (tant la carta com el sobre) i enviar-la a algun company.

La sol·licitud Per treballar la sol·licitud presentarem una pauta de com realitzar la sol·licitud, pas a pas, la seva estructura, l’explicació de cadascuna de les parts.... Per aclarir tots aquests continguts es mostren dos exemples, un per demanar la participació en un concurs i un altre per sol·licitar la convalidació de crèdits. Per posar en pràctica aquests continguts els alumnes hauran bé de sol·licitar a l’ajuntament de Barcelona realitzar un concert durant les festes de la Mercè en la plaça Sant Jaume. O bé sol·licitar a l’ajuntament de Tordera participar en la fira del Ram i muntar un estand.

NORMES

Els centres de pírcings En aquesta activitat intentarem esbrinar què saben els nostres alumnes sobre el tema dels pírcing, si coneixen algú que en porti o bé si ells/es en porten, quins inconvenients poden tenir... Per desenvolupar l’activitat repartirem l’activitat 1 i demanarem als alumnes que siguin pacients i reflexius, que llegeixin bé l’enunciat, l’interpretin i responguin les preguntes, cadascú al seu full de respostes. Necessitaran tenir a prop fonts de documentació (diccionaris, enciclopèdies, internet...) per tal de poder fer recerca. Es convenient realitzar les activitats en parelles de treball perquè així parlin del tema, raonin, discuteixin les respostes i arribin a acords; cal que cada alumne respongui en el seu full de treball, però les respostes han de ser consensuades amb la seva parella. Durant l’activitat es combinen preguntes de resposta oberta i preguntes de resposta tancada. Algunes respostes es poden extreure del text, d’altres per deducció, o bé relacionant coneixements. Els alumnes hauran de buscar informació sobre el significat d’algunes paraules al diccionari, enciclopèdies, internet... Per últim, hauran de fer un llistat d’aspectes a tenir en compte abans de fer-se un pircing per tal d’evitar la transmissió de malalties o infeccions. Un cop hagin acabat la feina es farà una correcció global amb l’objectiu de clarificar conceptes, verificar respostes i reconduir errors.

Prevenció d'incendis En aquesta activitat establirem un diàleg sobre el perill del foc i la necessitat de tenir uns coneixements mínims sobre com cal actuar i quines són les normes de prevenció. Per realitzar l’activitat cada alumnes ha de llegir detingudament les normes i assegurar-se que les entén. A continuació haurà de respondre a una sèries de preguntes de resposta oberta en les quals haurà d’activar el seu sentit cr´tic i reflexiu. Per útlm haurà de triar la resposta correcta d’una sèrie de preguntes clau i que són un resum de les accions que s’han de seguir en cas d’incendi. Un cop hagin acabat la feina es farà una correcció global amb l’objectiu de clarificar conceptes, verificar respostes i reconduir errors.

Paintball En aquesta activitat parlarem sobre els entreteniments i els jocs i en concret, per fer referència al paintball, esbrinar si coneixen el joc i si hi ha jugat mai. En tot moment demanarem als alumnes que siguin crítics i que expressin la seva opinió sobre aquest joc: si és divertit, violent,... Per desenvolupar l’activitat cada alumne ha de llegir detingudament el text i assegurar-se que l’entén. A continuació haurà d’encerclar la resposta correcta d’una sèrie de preguntes de resposta tancada. Per últim haurà de completar un quadre que recull els aspectes més rellevants del joc. Un cop hagin acabat la feina es farà una correcció global amb l’objectiu de clarificar conceptes, verificar respostes i reconduir errors.

ENTRADES I TIQUETS

Bitllet de metro En aquesta activitat cal activar els coneixements previs dels alumnes i parlar sobre el transport públic, la compra de tiquets i abonaments, les dades que ha de contenir un tiquet, el significat de paraules com: llarg i curt recorregut, tarifa general, títol esgotat, zones… Per realitzar l’activitat repartirem la fitxa i deixarem que la resolguin els alumnes individualment. Cada alumne haurà d’observar detingudament el tiquet. A continuació hauran de relacionar amb fletxes el nom del transport amb el símbol. Després hauran de respondre na sèrie de preguntes relacionades amb la informació que surt al bitllet. Finalment hauran de relacionar amb fletxes una sèrie de paraules (lligades al món del transport públic i els tiquets) amb el seu significat. Es pot fer una correcció en grup o individual.

Bitllet de tren S’ha d’intentar activar els coneixements previs i parlar el transport públic, la compra de tiquets i abonaments, les dades que ha de contenir un tiquet, el significat de paraules com: llarg i curt recorregut, tarifa general, títol esgotat, zones... Es desenvoluparan tres activitats: Per a la primera activitat es demanarà a l’alumne que observi detingudament el bitllet de tren. Cal que es fixi en els detalls i intenti entendre a què fa referència cadascuna de les dades que hi surten. En primer lloc, ha d’observar la part del davant del bitllet i respondre a una sèrie de preguntes, de resposta curta. A continuació, se’ls demana que observin la part del darrere i responguin les preguntes. A la segona repartirem un plànol a color i analitzarem el que veuen, com s’interpreta.... Es parlarà de la llegenda i s’elaborarà diferents recorreguts. La consigna que cal donar a cada grup, en primer lloc, és la de fer una bona observació del plànol: adonar-se del recorregut que fa cada línia, del número de línies, de les connexions... Han de fixar-se en el codi, interpretar-lo i localitzar en el plànol els diferents símbols. Quan hagin fet la observació hauran de respondre les preguntes en grup, tot i que cada alumne ho resoldrà, individualment, en el seu full de respostes. Cal que la resposta sigui la mateixa i, per tant, hauran de discutir i arribar a un acord. Finalment, l’última activitat a partir de tres horaris, l’horari d’autobusos, el de tren i el de les classes del centre, els alumnes hauran de planificar diferents situacions, interpretant els horaris de manera individual i conjunt.

Exposicions i entrades  En aquesta activitat caldrà esbrinar què saben els alumnes sobre la Fira de Mostres de Barcelona. Es pot fer una mica d’història, parlar dels seus orígens (l’Exposició Universal del 1888), etc. Per desenvolupar l’activitat els alumnes primer hauran d’observar l’entrada de la Fira de Barcelona i fixar-se en totes les dades. En el primer exercici hauran de deduir la definició de “Fira de Barcelona” escollint una de les dues definicions que es donen. Després hauran de respondre preguntes curtes extraient la informació de l’entrada. Com que l’entrada hi ha unes sigles que corresponen a una paraula en anglès, per resoldre la pregunta número 4 els alumnes necessitaran utilitzar el diccionari d’anglès. Per acabar aquesta, hauran de completar el quadre que analitza les dades de la promoció. Finalment hauran d’observar detingudament les quatre entrades, a continuació hauran de respondre les preguntes que es plantegen. Les tres primeres preguntes les podran respondre activant els seus coneixements previs: caldrà que agrupin les entrades per temes (esportius i musicals), que indiqui la manera o mitjançant quin servidor s’han aconseguit les entrades i que escrigui el nom dels patrocinadors. Després hauran de completar un quadre de doble entrada, tenint en compte les dades de cadascuna de les entrades. Per últim hauran de respondre una pregunta d’opinió personal i resoldre un petit problema matemàtic. Es pot fer una correcció en grup o individual.

PLÀNOLS

Interpretem plànols de Tordera i Roma Aquesta activitat permet parlar de moltes coses segons el moment o bé segons els coneixements que es vulgui relaciona  o activar. Es pot parlar de la distribució de les ciutats, si resulta fàcil perdre’s o no, sobre quina podria ser la millor distribució per tal d’ajudar a orientar-nos... Es pot parlar dels diferents barris del poble i investigar què en saben els alumnes...   Per desenvolupar l’activitat entregarem dues fitxes, una sobre la població de Tordera  i l’altre sobre Roma i demanarem als alumnes que la resolguin individualment. Cal posar al seu abast documentació o internet, per tal que puguin resoldre l’última pregunta on se’ls demana que facin una recerca. La correcció entre tot el grup pot ser molt efectiva perquè siguin conscients del que saben i de quins són els coneixements que han de organitzar.

HORARIS

L’agenda En aquesta activitat parlarem de la importància de fer ús de l’agenda per tal d’organitzar-se les tasques setmanals. Cal que valorin els beneficis que els suposarà apuntar els deures i les feines a l’agenda per tal de no oblidar-se de res. Per realitzar l’activitat els alumnes hauran de situar a les pàgines d’una agenda escolar setmanal les tasques indicades a les frases situades a sota. Després caldrà que responguin tres preguntes relacionades amb les tasques que ja estaven apuntades a l’agenda.

Programació de televisió Entre tots observarem les graelles amb els horaris de les programacions d’aquestes cadenes de televisió. Podem engegar un debat sobre la televisió: què ens agrada veure, quantes hores a la setmana veiem la televisió, quines cadenes es miren més a casa. Per desenvolupar l’activitat els alumnes, per parelles, hauran de respondre preguntes relacionades amb els horaris de diferents programes i canals de televisió, així com realitzar una activitat de “veritat” o “mentida” en relació als programes i els seu contingut.

,

ELS GRÀFICS

Gràfics En aquesta activitat parlarem dels gràfics: la seva utilitat, qui els fa, qui els utilitza normalment, de quins temes es poden fer, les diferents maneres de fer-los... Per treballar els gràfics ho farem a partir de dos temes. El primer sobre el perill del tabac. En aquest podem parlar de tabac en general i de les campanyes que coneixen i que han servit per conscienciar a la gent dels perills de fumar. Primer de tot presentarem la fitxa i parlarem una mica de la gràfica i del que representa. Ajudarem als alumnes a esbrinar quins aspectes deuen tractar cadascun dels materials registrats a la gràfica. A continuació hauran de fer un llistat dels materials que s’han utilitzat durant la campanya i ordenar-los en ordre ascendent, segons el nombre d’exemplars repartits. Després hauran d’encerclar la resposta correcte d’una sèrie de preguntes tancades i finalment, fer un càlcul del nombre total d’exemplars repartits durant la campanya i explicar el significat de l’expressió: “portar una vida sana”. Per continuar hauran de llegir un text sobre les conseqüències del tabac, contestar les respectives preguntes i calcular les despeses d’un fumador. Finalment es farà una correcció global; d’aquesta manera es podran resoldre els dubtes, verificar respostes i corregir errors. En la següent activitat demanarem als alumnes que parlin del canvi a ESO: les expectatives, les pors, les il•lusions, les semblances i diferències entre centres públics, privats o concertats.... Per a realitzar-la els alumnes hauran d’observar amb atenció el gràfic, la llegenda i interpretar les dades que es proporcionen. A continuació, cal que responguin les preguntes de resposta oberta que es plantegen. La informació la podran extreure del gràfic i de la llegenda, però també caldrà que facin interpretacions i deduccions.

SEGURS

Segur de l’automòbil Al llarg de les diverses activitats sobre segurs treballarem el seu concepte i la seva importància. En aquesta activitat concretament, es descriurà la utilitat del segur del cotxe, la tipologia de segurs, com es determina el preu del segur, els protagonistes d’un segur,... Finalment, es realitzarà una última activitat. En aquesta hauran de simular les preguntes què realitza una asseguradora quan es vol contractar un segur.  També es podrà obrir un debat amb alumnes del per què de preguntes de l’asseguradora, com per exemple, el sexe, l’estat civil, l’edat...

Segur de moto En aquesta activitat treballarem: què és un segur de moto, el tipus de segur que et convé escollir segons les necessites, la comparativa dels tipus d’assegurances, la importància de portar casc i de com emplenar un part d’accident. Per posar en pràctica aquests conceptes es poden obrir debats amb tots els alumnes sobre el tipus d’assegurances que escolliria cadascú, la rellevància que donen aquests al cas,... Finalment es proposa una última activitat, que és la d’emplenar un part d’accident a partir d’una situació de col·lisió entre una moto i un cotxe.

Segur mèdic Es tractarà molt per sobre les assegurances mediques: que són i la tipologia existent. En aquesta activitat ens centrarem més en el debat dels alumnes sobre els serveis d’assistència sanitària pública: què en pensen, que creuen que cal millorar, que opinen sobre la política sanitària d’altres països. Per tant, s’ha d’intentar en tot moment motivar la participació dels alumnes i l’obertura de preguntes i d’altres debats que puguin sorgir, però sempre orientant als alumnes cap a la realitat que estem vivint i moltes de les situacions que estan sorgint a l’actualitat, per exemple portant diaris que parlin de la sanitat pública.

Segur de la llar En aquesta activitat treballarem les assegurances de la llar. Com en el cas de les assegurances mediques, aquestes també les treballarem molt per sobre. Per tant, es fa una breu explicació del que són, de les tipologies i del que cobreixen aquestes. Per continuar els alumnes han de respondre tres preguntes sobre el text. Finalment es proposà fer un debat a partir del terratrèmol de Lorca i les conseqüències de la gent que no tenia cap segur quan va succeir. Per obrir el debat es suggereix tres preguntes, però es pot orientar cap a un altre punt de vista que els alumnes els interessi més.

EL MÓN DEL TREBALLADOR

Relacions laborals Per encetar aquest nou tema abans de tot estudiarem que són les relacions laborals. Per tal de fer més entenedor i dinàmic els conceptes es dividiran en dos grups, en cadascun d’ells trobarem una breu descripció i tres activitats: El treball, que és i les tipologies existents. Per posar en pràctica aquest conceptes es realitzaran diverses activitats: -          Analitzar si la prestació de treball d’un voluntari de la Creu Roja reuneix els requisits de la relació laboral i comprovar si està entre les relacions laborals especials o no laborals. -          Determinar el grau de parentiu i comprovar si és una relació familiar exclosa del Dret Laboral. El Dret, es descriurà que és el dret, el dret Laboral i els drets i deures del treballador. Les activitats que és realitzaran seran: -          Aclarir un cas pràctic sobre discriminació de sexe i de desconeixement de les treballadores dels seus drets. -          Determinar les conseqüències de l’incompliment dels deures d’un treballador d’un cas pràctic   en concret. -          Descobrir quin dret ha vulnerat un empresari en un cas pràctic.

Contracte de treball Per continuar treballarem el contracte laboral, segmentat en les següents parts: Què és un contracte laboral, els elements del contracte, les persones implicades i les limitacions per a contractar i treballar. Les activitats que es proposen són sobre dos casos pràctics: -       Determinar si hi ha una relació laboral. -       Aclarir la contractació d’un jove de 16 anys no emancipat. Altres elements del contracte: la forma, el continguts, la nul·litat i el període de prova. Per aquests conceptes es realitzaran la següent activitat. -       Identificar, enumerar i analitzar els elements d’una contractació. Per acabar es treballarà els diferents tipus de contractes existents. Les activitats proposades són: -       Identificar el tipus de contracte de treball d’un cas pràctic analitza’n els diferents elements. -       Aclarir quin tipus de contracte fa referència un cas pràctic sobre contractes eventuals.

Jornada laboral En aquesta activitat els conceptes que treballarem seran: la jornada laboral, les hores extraordinàries, els horaris de treball i els descansos laborals. Les activitats que es proposen per posar en pràctica els conceptes són: -       Raonar sobre un cas pràctic sobre el descans entre jornades -       Argumentar l’actuació d’una empresa sobre l’increment d’hores setmanals. -       Determinar la rotació obligatòria d’una empresa de 35 hores setmanals. -       Aclarir els dies de vacances d’un cas pràctic

Salari En aquesta activitat treballarem per un costat el salari i per un altre la nòmina. En el salari treballarem el què és la seva estructura i les garanties del salari. L’activitat que s’ha destinat per desenvolupar aquest tema és: calcular el salari anual d’un cas pràctic i l’increment del salari al posterior augment del SMI. En la nòmina treballarem el què és i de com es calculen les bases de cotització. Les activitats destinades constaran de realitzar una nòmina a partir d’un cas pràctic i de calcular les pagues extres d’un altre cas.

Recerca de feina Ens endinsem en el tema de la recerca de feina. Per un costat treballarem el mercat laboral  (què es i les polítiques d’ocupació) i l’autoorientació professional (Procés d’anàlisi de les característiques personals). Per posar en pràctica aquests conceptes els alumnes hauran de descriure els conceptes de mercat laboral, definir les dificultats d’un jove en buscar la seva primera feina, elaborar un coneixement de les capacitats d’un cas pràctic i el del propi alumne. Un segon bloc de recerca de feina on s’inclou, mètodes de recerca de feina i com respondre: mitjançant el currículum (tipologia del currículum, estructura, plantilles i exemples) i la carta de presentació (estructura, suggeriments i exemples). I un tercer bloc sobre l’entrevista. En aquest apartat treballarem (per a què serveix?, estructura, consells per abans de l’entrevista i durant, regles de comunicació verbal i no verbal,  consells per ser ben valorat/da i exemple de preguntes). Les activitats que es proposen es realitzar un currículum, una carta de presentació i una entrevista entre companys a partir dels exemples de preguntes que es donen.

TÈCNIQUES D’ESTUDI En aquesta activitat treballarem el resum i l’esquema. En els dos temes s’especifica el que són, com realitzar-los, tipologies, suggeriments i exemples. Per treballar aquests conceptes els alumnes hauran de realitzar un esquema i un resum de dos textos diferents.

Les següents activitats es planteja com una proposta complementaria al projecte: 

TEMES D’INTERÉS

Futbol S’exposen quinze curiositats de la història del mundial del futbol. Després hauran de assenyalar en un mapa els països que s’han anomenat en el text.

Motor S’explica la importància de la conducció eficient i per tant de com podem estalviar mitjançant la  futura conducció, la revisió del bon estat de les peces del nostre cotxe i altres punts a tenir en compte.

Ciclisme Es redacta les diversos tipologies d’esports relacionats amb la bicicleta  i els tipus de bicicletes que existeixen. Posteriorment es suggereixen unes activitats on a partir de la informació donada han de relacionar el nom de la bicicleta i la imatge corresponent.

Motrocros S’explica el què és el motocròs i  es fa un breu repàs del seu origen i de com va sorgir.

En cadascun dels temes s’inclou l’avaluació per avaluar als alumnes respecte els conceptes que s’han treballat.

DESCRIPCIÓ DE LES SESSIONS PRÀCTIQUES 

Fase 1: Planificació                                                                                      18 de març de 2013

Avui he començat les practiques i al ser finals de semestre hi havia molta feina a fer. Calia acabar de fer informes, avaluacions, realitzar, reunions.... Per això avui era un bon dia per començar les practiques i el meu projecte, ja que hi havia una reunió d'avaluació de secundaria. En aquesta em permetria poder exposar la meva proposta i veure el rol que desenvolupa la psicopedagoga del centre.
Abans d'assistir a la reunió vaig voler parlar amb la psicopedagoga del centre sobre els objectius, característiques i fases del projecte, ja que setmanes abans de començar les practiques i al finalitzar el Pràcticum I varem estar parlant d'aquests temes, així que ara només quedava la presentació i l'aprovació final. La idea final a la tutora li va sembla bé, per tant, tenia carta blanca per presentar el projecte avui a la reunió i preparem l'exposició del projecte davant del que podríem dir d'un tribunal.
Així que al finalitzar les classes a les cinc de la tarda, la tutora de practiques i jo hem anat a la reunió. Per establir un ordre han anat curs per curs comentat la nota de cadascú, ja que si hi havia cap incidència o algun dubte s'exposava a la resta dels docents per valorar la situació. Gràcies al meu paper d'observadora vaig poder veure el rol que desenvolupa cadascú, qui es prenia el temps de valorar la situació de cada alumnes escoltant els consells de la psicopedagoga i qui simplement exposava els resultats de les avaluacions sense preocupar-se de res més.
Un cop acabades les avaluacions vaig exposar als docents i al equip directiu la intenció d'explicar el meu projecte. Tots varen estar d'acord i em van donar pas per poder parlar. Els vaig comentar els meus propòsits, una breu explicació sobre les bases teòriques en les quals es fomentava el meu projecte i les fases que portaria a terme. La rebuda del projecte va ser molt positiva, varen opinar que tot allò que motives als alumnes del Projecte seria interessant de realitzar. També vaig passar a una ronda de preguntes per a qualsevol dubte i sobretot preguntat si desitjarien que s'incorporés algun tema més d'interès que fos de la seva necessitat, encara que no varen haver-hi moltes preguntes, les que s'han fet han estat interessants, tot i així cap dels assistents han proposat cap idea. La primera pregunta va ser de com seria la continuïtat d'aquest i l'exposició d'algun exemple. No vaig tenir cap problema a respondre, ja que en la planificació del projecte ja hi constaven les dues parts.
Estic molt agraïda a l'atenció que em varem prendre tot l'equip docent de secundaria i l'equip directiu, tot i que havia persones que reflectien les ganes de marxar i la falta d'atenció (eren les nou de la nit després d'haver fet totes les avaluacions), d'altres em varen escoltar amb gran interès.
Cal també destacar en aquesta fase que la descripció del projecte es va compartir amb la coordinadora dels alumnes del projecte Escola-Empresa i amb la coordinadora d'atenció a la diversitat del centre. Amb la primera, vaig poder parlar al mateix dilluns al mati, i tot que no vaig poder despondre de massa temps vaig poder fer una breu descripció del projecte i dels objectius. En tot moment es va interessar i em va preguntar la metodologia que utilitzaria, com ho faria,... i va semblar estar d'acord amb el que volia fer. Amb la coordinadora dels alumnes amb atenció a la diversitat em vaig poder reunir-me gràcies a que aquest dimarts hi havia reunió, juntament amb el director del centre i l'equip psicopedagògic. Tot i que el temps era escàs, ja que només pot venir una hora al mes, vaig exposar molt ràpidament el projecte, tot i que va escoltar amb molta atenció no va fer cap pregunta i tampoc cap comentari.
Per tant, per concloure aquesta primera fase puc dir que s'han complert tots els objectius plantejats, ja que la concreció dels objectius, característiques i continguts del material es va portar a terme amb els destinataris pertinents i l'exposició del projecte al equip directiu, equip psicopedagògic i equip docent. El que poder no es s'ha complert és l'establiment de les necessitats dels docents respecte aquests alumnes, ja que a la majoria només els interessa que dins l'aula mantinguin un bon comportament.
La participació o l'actitud de la gent, tan si va ser bona com més desinteressada no em va sorprendre, ja que en l'observació del Pràcticum I em va servir per veure les actituds que mostren cada mestre respecte els seus alumnes. Per tant, totes les reaccions varen ser les esperades. Respecte a la meva motivació segueixo molt animada i amb ganes de posar en pràctica el projecte.
Ara toca començar la següent fase!


Fase 2: Investigació                                                                                     22 de març de 2013

Al dia següent de la realització de la primera fase, m'he posat mans a la feina amb la següent. Per començar vaig estar mirant el material existent de les matèries instrumentals, aquests són llibres d'editorials reconegudes, d'aquesta observació puc concloure que tot i tenir moltes activitats aquestes no busquen l'interès de l'alumne, per exemple, el textos narratius solen ser de temes poc motivadors i poc propers a les seves vivències. Cal esmentar en aquesta part que la psicopedagoga en tot moment m'ha facilitat el material que he necessitat.
Tot seguit vaig dissenyar un qüestionari per esbrinar els temes d'interès, motivacions i dificultats dels alumnes, aquest estava composat per divuit preguntes breus.
Abans de presentar el qüestionari als quatre alumnes del projecte primer de tot li vaig mostrar a la psicopedagoga per valorar les preguntes i saber la seva opinió, seguidament vaig fer una breu explicació als protagonistes sobre l'objectiu d'aquelles preguntes: aconseguir esbrinar els seus interessos, motivacions i dificultats per posteriorment elaborar un treball adaptat a les seves necessitats. També els hi vaig remarcar la importància de la seva sinceritat, ja que sense aquesta el projecte no podria sortir bé, per facilitar la contestació de les preguntes amb la major sinceritat possible vaig decidir realitzar el qüestionari anònimament i individualment.
Tots varen estar d'acord en realitzar el qüestionari mantenint una actitud de participació activa. Durant la realització d'aquest el meu rol va ser totalment de consultora, els vaig donar les pautes de com ho havien de fer i seguidament em vaig apartar per què poguessin contestar tranquil·lament, però dins la mateixa aula per poder respondre a qualsevol dubte. La tutora de pràctiques em va deixar fer i no va interferir en cap moment, encara que estava a la aguait en cas de necessitar la seva ajuda.
El fet de no donar més informació sobre els objectius del qüestionari va ser per prevenció, ja que no volia que interferís cap variable en la opinió real dels alumnes. Més endavant, un cop encaminat el material els exposaré els objectius i deixaré un temps perquè exposin la seva opinió i valorar si cal modificar alguna cosa del material.
Un cop enllestits els qüestionaris cal revisar un per un i treure les conclusions per passar a la següent fase. Un cop extrets els temes d'interès cal posar sobre la taula aquests, el material actual, les programacions i els continguts que han d'aconseguir al final de l'ESO per tal de començar a crear el material i negociar com s'adaptarà aquest.
Les conclusions d'aquesta fase es que si s'ha pogut aconseguir esbrinar quins són els punts febles del material actual susceptibles a ser modificats per activitats més motivadores, també s'han extret els interessos dels alumnes. Per respecte a la intimitat d'aquests no s'exposara en el blog els resultats dels qüestionaris. El que no s'ha pogut aconseguir és un diàleg amb els alumnes per determinar el nivell d'autoestima i la confiança en si mateixos per falta de temps. Caldrà tenir aquesta conversa en un altre moment, ja que crec que és un punt important a incorporar en el material en el cas de que el nivell d'autoestima no sigui l'adient. Tampoc s'ha complert la data la qual es va estimar que es faria aquesta fase, es va concretar realitzar-la el 20 de març, i s'ha desenvolupat el divendres 22 de març, l'enrariment es va ocasionar per què els alumnes estan amb el treball de síntesis, les reunions amb els mestres sobre les seves avaluacions i els treballs de Sant Jordi. D'igual forma va ser també un condicionat per no poder realitzar una conversa amb aquests.
Finalment comentar que en aquesta fase m'he adonant d'una de les limitacions d'aquest projecte, actualment els alumnes del projecte són tot nois, per tant el material adaptat respondrà sempre als interessos d'aquests. En el transcurs dels pròxims cursos la probabilitat de que s'inclogui en el projecte alguna noia és molt alta, per tant, d'igual manera que apareixen nous interessos i per la continuïtat del projecte en un futur la psicopedagoga haurà d'incorporar aquests nous temes, de la mateixa forma de valorar les motivacions en el cas de que apareixien noies, ja que per desgracia i per el que es pot observar en l'escola encara hi ha segregació en les motivacions entre els i les joves.
Per tant, quedarà pendent determinar el nivell d'autoestima i començar la següent fase on caldrà sobretot determinar la metodologia.


Fase 3: Negociació                                                                                      1 d'abril de 2013

Un cop extretes les dades obtingudes dels qüestionaris de cadascun dels alumnes les he contrastades amb la psicopedagoga. Les conclusions que hem extret totes dues són les següents:

Els temes que més interessa als alumnes són:

Fútbol                  Bicicletes                            Motocròs

Gimnàs               Submarinisme                   Esports de motor

Atletisme            Freestiel BMX                   Snowboard       

Bàsquet              Mecànica                           Educació Física

House                 Emocions                            Música House, Dubstep i Reggeateon

Forestal

Aquests temes s’incorporaran per treballar en les assignatures instrumentals. Després es realitzaran altres activitats sobre conceptes que no dominen però que són necessaris per a la vida diària i que poden ser del seu interès. La llista següent s’ha originat del mateix qüestionari que es va fer  i els resultats són aquells conceptes que no dominen:

- Entendre les factures: de la llum, de l’aigua, del gas i l’etiquetatge energètic.

- Entendre el segurs: de cotxe, de moto, de vi vendes, de vida...

- Saber els conceptes que giren al voltant del món del treballador: la nòmina, el paro, el        currículum,...

- Estratègies per estudia.

- El que implica viure al estranger.

- Saber conceptes que giren al voltant de l’habitatge: la hipoteca, el lloguer,....

Després d’aquesta posada en comú crec que intentar abastar totes les temàtiques sorgides originaran massa activitats que no podré realitzar abans d’haver acabat el període de pràctiques, per aquest motiu segurament intenti treure alguns temes. 

També varem estar parlant sobre la metodologia que utilitzaria, l’hi vaig transmetre la meva idea de treballar de manera constructiva, motivant sobretot la recerca autònoma de les solucions utilitzant com a eina primordial el pensament i imaginació del propi alumne, elaborar un treball orientat a la conversa i no tant cap a l’estudi i amb activitats dinàmiques. El meu objectiu és que no perdin la motivació i una bona manera és a través de converses i debats, ja que l’estudi fora de l’escola no els hi funciona.

La psicopedagoga m’ha proposat utilitzar les noves tecnologies, en concret la web-quest per fer-les servir en les activitats. En un principi no m’ha agradat gaire la idea, ja que el fet de realitzar les activitats  d’aquesta manera no dona peu al diàleg i al contrast d’informació entre tots. La meva idea és que ells siguin capaços de saber buscar la informació, amb la webquest els hi proporciono aquesta informació sense que ells hagin de fer res i les activitats que originarien respostes massa tancades i que des de el meu pare desmotivaria als alumnes. Tot i així no descarto la idea per utilitzar-la en alguna activitat en concret.

A causa de la falta de temps de l’equip directiu i docent, per tal d’anar explicant l’evolució del projecte durant les hores del patí he pogut parlar amb els interessats i informar a cadascun sobre aquest procés.  Crec que hi ha molta despreocupació per part dels mestres sobre aquests alumnes, la sensació que donen la majoria és de desinterès, penso que aquesta actitud fa augmentar la desmotivació dels alumnes respecte les assignatures que han de cursa amb aquests professors. Si els mateixos docents no s’impliquen els alumnes imitaran el mateix rol.

Ara m’haig de posar mans a la feina respecte a l’elaboració del material!

Fase 4: Disseny del material i presentanció                                            5 del maig de 2013

L’elaboració del material ha estat molt entretingut i m’ha implicat molt més feina del que en un principi m’esperava. Cal anotar que en el transcurs de la creació del material  la psicopedagoga del centre ha anat supervisa-te’l,  i a partir de les reversions i de possibles propostes de millora han sorgit  altes temes per incorporar en el treball que vàrem creure que seria interessant que els alumnes aprenguessin i evidentment del seu interès. Aquests temes són : eines de comunicació, seguiment de normes, entrades i tiquets, plànols i gràfics.

Al principi de l’elaboració l’estructura no era gaire clara, però a mesura que vaig anar dissenyant el material aquest va anar agafant forma. Per tant, les diverses activitats són una recopilació de recursos  estructurats en un guió per temes. Cadascun d’aquests temes es diferencia per dues parts: un guió de l’activitat i l’activitat en si. Tot el material està pensant per ser fotocopiable.

Una de les grans dificultats ha estat poder redactar les diverses activitats amb l’objectiu que tot el material sigui entenedor en tots als nivells i als diferents alumnes del present i futur projecte Riu.

Ara només queda la presentació i posada en pràctica del material. Estic molt entusiasmada perquè crec que l’esforç implicat en l’elaboració serà molt gratificant, i tot que crec que la rebuda pels alumnes no serà un festeig, ja que estan bastants desmotivats per tots aquells temes que estiguin relacionats amb l’escola (i per tant van amb una idea preconcebuda), penso que a mesura que vagin veient el material i les estratègies utilitzades (dialogar, debatre,...) els hi agradarà més. 

Presentació

Prèviament abans de presentar el material els vaig passar un qüestionari als alumnes del projecte Riu perquè encerclessin els temes que els hi agradarien més treballar. A partir d’aquesta tria he desenvolupat l’organització que desenvoluparé per posar en pràctica les activitats.

La presentació del material als alumnes ha estat molt més estranya del que m’esperava. Aquests s’han sorprès bastant dels temes que hi havien. Per començar i tal com varen triar em treballat el tema de les normes, concretament el paintball. La seva cara era de curiositat i d’incredulitat, no podien creure que dediquéssim aquella hora a parla del paintball. Però al veure que anava de veritat s’han entusiasmat!

Tal i com podem trobar en l’apartat de activitats del projecte, al començament de tot tractava de dialogar per saber el que sabien i si havien jugat  algun cop. Tots han participat en la conversa, encara que algun cop he hagut de reconduir aquesta perquè començaven a parlar d’altres temes. En el moment de realitzar les activitats no els hi resultat gaire difícil realitzar-les, però aquestes han facilitat la coinciencia dels alumnes de les normes que han de seguir durant el joc, el perquè i la seva importància.

Per tant, poc concloure d’aquesta activitat que els hi resultat atractiva i interessant. Per un altre costat penso que les activitats eren bastants fàcils, però que han proporcionat l’adquisició dels coneixements i l’augment del diàleg.

La següent activitat que he treballat amb els alumnes ha estat el tema de les entrades, concretament l’activitat del metro. En general va resultar interessant, van haver-hi alguns moments que perdien el fil o parlaven d’altres coses, específicament quan vam parlar de les normes que cal respectar quan circulem amb metro. Però, en quant a la resta d’informació es mostraven curiosos i participants. Per altra banda no va donar temps a fer les activitats, així que els hi vaig demanar que les realitzin a casa pel pròxim dia (una prova de foc, ja que no solen fer els deures, així que si els fan serà perquè realment els hi interessa).

Finalment l’últim tema que he treballat amb els alumnes del projecte Riu ha estat al del món del treballador. Al llarg de les diverses sessions, en general han estat molts atents, tot i així hi han hagut moments en que els alumnes desconnectaven, sobretot quan eren les primeres hores del matí.

Per tal d’incentivar la participació durant totes les sessions, sobretot en els moments de lectura d’informació (què és una relació laboral, quins tipus de contractes existeixen,...) cadascun dels alumnes havien de llegir un paràgraf, quan acabaven un els hi explicava en un breu resum el que volien dir i els ho feia dir algun exemple, que digués la seva opinió, alguna idea,... Aquesta metodologia m’ha permès que participessin en un alt nivell, que aclarissin molts dubtes i estiguessin interessats.

A l’hora de fer les activitats tampoc es mostraven desanimats o queixosos (exceptuant en alguna que hagut d’escriure bastant), ja que normalment quan han de realitzar-les intenten escabullir-se d’alguna o  altre manera.

Una de les grans diferències que he trobat en aquestes activitats que en la resta d’altres temes diferents és que ha comés més errors. Cal dir, que aquestes estan pensades per aclarir dubtes, es a dir, es presentaven casos pràctics en que calia la resposta en diversos punts de la informació que havien llegit anteriorment i que s’havien de fixar molt bé. Però que hagin comés errors ha estat valorat positivament, ja que gràcies al seu punt de vista l’hem corregit i aclarit més dubtes que puguin sorgir de la informació donada.


Fase : Avalució i previsió                                                                              20 de maig del 2013                                                        

Les avaluacions realitzades a partir de les escales avaluatives  (molt bé, bastant, poc i gens o molt bé, bé regular i malament) varen ser:

-          La valoració per part de l’alumnat a partir de la següent escala avaluativa:

Puntua segons creguis que... -       Explicació de la informació al teu entendre: MOLT BASTANT POC GENS -       La informació és clara i entenedora: MOLT BASTANT POC GENS -       Els temes explicats tenen a veure amb al meu dia a dia: MOLT BASTANT POC GENS -       El material utilitzat s'ha adequat a les teves necessitats/expectatives? MOLT BASTANT POC GENS -       Estructura general del material MOLT BÉ BÉ REGULAR MALAMENT -       Has pogut participar en totes les activitats? MOLT BASTANT POC GENS -       Has pogut preguntar tots els teus dubtes? MOLT BASTANT POC GENS -       Creus que has après? MOLT BASTANT POC GENS -       T’han agradat les activitats? MOLT BASTANT POC GENS -       En general valoro les activitats… MOLT BÉ BÉ REGULAR MALAMENT -       En general valoro els temes que hem treballat…. MOLT BÉ BÉ REGULAR MALAMENT -       En general valoro el material…. MOLT BÉ BÉ REGULAR MALAMENT

Sobre els temes d’interès, la metodologia i les sessions pràctiques ha estat entre bastant i molt, així que podem dir que ha anat molt bé!

-     -  Les valoracions per part de l’equip psicopedagògic  a partir de la següent escala avalutiva:

Puntua segons creguis que... -          Adaptació del material al nivell dels alumnes: MOLT BASTANT POC GENS -          El material està relacionat a la significativitat dels alumnes: MOLT BASTANT POC GENS -          El material respon a les necessitats dels alumnes: MOLT BASTANT POC GENS -          Estructura general de material MOLT BÉ BÉ REGULAR MALAMENT -          Els continguts conceptuals són clars i entenedors MOLT BASTANT POC GENS -          Metodologia emprada MOLT BÉ BÉ REGULAR MALAMENT -          Les activitats han servit per aprendre? MOLT BASTANT POC GENS -          Creus que han agradat les activitats? MOLT BASTANT POC GENS -          En general valoro les activitats… MOLT BÉ BÉ REGULAR MALAMENT -          En general valoro els temes que hem treballat…. MOLT BÉ BÉ REGULAR MALAMENT -          En general valoro el material…. MOLT BÉ BÉ REGULAR MALAMENT

Sobre els temes d’interès, la metodologia i les sessions pràctiques també han estat molt positives (entre bastant i molt). A la resta del professorat i l’equip  directiu per falta de temps i en alguns casos per desinterès no s’ha pogut realitzar aquesta avaluació, tot i així he pogut fer algunes valoracions verbals a partir de les explicacions del meu projecte i han estat favorables. 

-  -  Les valoracions dels resultats obtinguts en les notes dels alumnes, no es podrà saber fins a finals de semestre, què és quan realitzen els exàmens.

- - Referent a la continuïtat del material, aquest està molt assegurat, ja que aquest es va dissenyar per una necessitat existent per falta de material i per tant per la pràctica d’un futur. El que caldrà és modificar algunes activitats en cas de que els temes d’interès no coincideixin amb els que s’han dissenyat.

- - Finalment, vaig estar parlant amb els alumnes per saber l’apreciació del material, alguns dels seus comentaris varen ser que els agrada el material, que estaven contents perquè estaven aprenent coses que abans no sabien i què els interessava, ja que eren coses que un dia o un altre haurien de saber per entendre el món que els envolta.